Anotacions d’urgència sobre el ‘Brexit’

Aquest matí de la festa de sant Joan ens hem llevat amb la doble sorpresa del resultat del referèndum al Regne Unit sobre la desconnexió amb la Unió Europea i amb la lectura poregosa i ideològica sobre el triomf de la gent contraria a tal desconnexió.

Hi ha una consideració molt estesa que accepta de manera acrítica que la Unió Europea és un espai de llibertat, democràcia i prosperitat econòmica. Però és una consideració ideològica [1], falsa, generada per anys de mentides, mitges veritats i tones i més tones de propaganda interessada del capital i les seves agències. Per a la molta gent que combrega amb aquestes consideracions, l’eixida del Regne Unit de les estructures de la Unió Europe és una tragèdia. 

Si mirem, però, la realitat sense la vena ideològica als ulls, podem comprovar com la Unió Europea és un espai de llibertats formals cada vegada més esquifides i precàries, amb normes semblants a la “Llei Mordassa” espanyola escampant-se per tot arreu amb tota mena d’excuses (algunes més creïbles que altres), majoritàriament autofabricades per al control de la població. Unes llibertats formals que costen molt d’aplicar perquè les nacions minoritzades puguem exercir el dret d’autodeterminació, per a les minories ètniques, per a les persones migrants [2], per a les dones, per a la diversitat d’opcions sexuals…. I són llibertats formals sobre, cada dia, menys temes importants per a la població, perquè els temes importants els negocien a porta tancada, com el tractat del TTIP a favor de tota mena de desregulacions comercials i financeres a favor del capital.

Quant a la democràcia, cal dir que Europa, com a continent, ha sigut un dels espais regionals on més havien avançat les llibertats col·lectives i les formes democràtiques. Això, a més de ser una veritat històrica, és un fet que cal reivindicar. Ara bé, és precisament la Unió Europea com a estructura política la que ha anat reduint eixos espais de democràcia; la que ha anat bastint un poder supraestatal no contra els estats, sinó contra els pobles. Una UE que va intentar aprovar una constitució restrictiva de les llibertats individuals i col·lectives i que, quan va ser rebutjada en diversos països, va aprovar allò fonamental de tal constitució per la porta de darrere amb el Tractat de Lisboa.

Ha sigut aquesta UE la que ha donat total llibertat al Banc Central Europeu perquè puga aplicar les polítiques econòmiques que només afavoreixen el capital financer internacional. UN BCE que no té cap control democràtic ni pel Parlament Europeu ni pels parlaments estatals. Un BCE a la qual, juntament amb el FMI i la Comissió Europea, no li ha tremolat la mà a l’hora d’imposar un primer ministre italià no elegit per la ciutadania i unes polítiques terribles contra el poble grec, sotmès als més grans xantatges polítics. Una UE que ha participat per activa i per passiva en diverses guerres del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà i no precisament per defensar els pobles o les democràcies, sinó aliada a les monarquies wahhabites més reaccionaries, i que té com a soci preferent un estat turc capaç d’arrasar ciutats kurdes mentre fa de gendarme policial a les fronteres complint el mandat de la Unió Europea per regular les migracions en funció exclusivament de les necessitats de mà d’obra del capital.  

Quant a la prosperitat econòmica, la Unió Europea està convertint Europa en un espai on la pobresa va escampant-se, els drets laborals i socials reduint-se, la cohesió econòmica i social desapareixent… Certament, molta gent té la foto fixa de la prosperitat econòmica europea de dècades passades i, sobretot, de comparar-les amb l’Estat espanyol o amb els països que han patit el colonialisme; però si en lloc de mirar la foto fixa mirem la recent història europea com si d’un vídeo es tractés, podríem comprovar com no anem a millor, sinó a pitjor… Per a la majoria, és clar.  No podem oblidar que un dels ciments de la Unió Europea és la divisió territorial del treball que condemna la “terciarització” de l'economia del nostre País. Aquesta terciarització sotmet l'economia productiva a l‘economia especulativa, aguditza la superioritat de les rendes del capital per sobre de les rendes del treball i converteix les condicions de treball en una mena de “neoesclavisme” del segle XXI.

Des d’aquest punts de vista, resulta obvi que sortir-se de la Unió Europea no és cap tragèdia, ans al contrari, és obrir la possibilitat a més llibertat, més democràcia i més repartiment de la riquesa. Ara bé, només és una possibilitat perquè, entre d’altres coses, les esquerres porugues,  deutores de la ideologia socialdemòcrata que a poc a poc ha anat assumint tots els marcs conceptuals del neoliberalisme, és incapaç de fer una anàlisi seriosa del que passa a Europa i està deixant el camp de les reivindicacions socials en mans de les forces populistes d’extrema dreta. Però que la socialdemocràcia haja oblidat els seus orígens o que l’extrema dreta o populistes de tota mena estiguen aprofitant-se del buit, no justifica que les classes populars tinguem que “combregar amb rodes de molí” i acceptar una UE dissenyada, construïda i desenvolupada per i al servei del capital. Necessitem una Europa dels pobles, no una UE al servei del capital.

Un altre aspecte remarcable de la votació al Regne Unit és que en votar a favor d’eixir-se’n de la UE s’aguditzen les contradiccions nacionals de les nacions sense estat com són Escòcia i Irlanda del Nord [3]. És veritat que no es pot fer una lectura lineal ni mecànica de tal fet, però l’evidència que és possible sortir-se d’una estructura supraestatal i la divergència d’interessos polítics i sobretot econòmics entre Escòcia i Irlanda del Nord envers el Regne Unit, farà que els processos independentistes d’Escòcia i a favor de la reunificació d’Irlanda puguen avançar decididament. Tal avanç no hi ha cap dubte que també serà beneficiós per al nostres propis processos a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Nosaltres també tenim Dret a Decidir.