Jo sóc d’origen immigrant, nascut a Catalunya i de parla i cultura catalanes però, tanmateix, d’origen immigrant. Aquest és un fet que és innegable, i que forma part de la grandesa d’aquest país, amb ciutadans d’origens diversos que se’l fan seu, en el sentit d’integrar-se i ser catalans de cor i ànima.
Qualsevol ciutadà de Catalunya que tingui un cognom de fora té, forçosament, origens immigrants, ja siguin més o menys remots, més o menys immediats en el temps. Deixant de banda casos concrets d’autoodi i botiflerisme d’una certa burgesia catalana i d’altres minories socials, qualsevol ciutadà d’aquest país que tingui el castellà com a llengua pròpia i familiar, és perquè els seus origens familiars els hem d’anar a cercar fora de Catalunya. Aquesta veritat, més o menys absoluta, incomoda molt als espanyolistes de casa nostra, ja que voldrien que l’espanyol fos una llengua pròpia i natural de Catalunya, tot obviant interessadament els esforços i la violència històricament esmerçats en la seva introducció en el nostre país.
Aquesta obvietat revela, a més, els seus origens immigrants. Pobres espanyols a Catalunya, ells que precisament sempre ens volen fer veure que són tan catalans com la resta de catalans. I sí, és pot ser d’origen immigrant i ser i sentir-se català, jo i molts més en som prova, però aquesta gent només vol una cosa: anar de conqueridors i no semblar colonitzadors, ser dels de casa. I no, ells són senzillament espanyols que viuen a Catalunya, per dos motius principals: se senten únicament espanyols, i rebutgen la llengua i cultura catalanes a Catalunya, el país on viuen i treballen, o fins i tot hi han nascut. Són uns ferms defensors dels interessos espanyols, i treballen normalment en contra dels interessos de Catalunya. O no és això el que fan quan neguen l’espoliació fiscal que patim, o fins i tot la defensen obertament? Ells que s’informen llegint la premsa editada a 650 km d’aquí, que miren i escolten mitjans espanyols, que compren i consumeixen cultura en espanyol, ells gosen dir que són igual de catalans que la resta de catalans? No, ells són únicament ciutadans administrativament catalans, però identitàriament espanyols! Simplement això. Espanyols a Catalunya.
En el país d’allò políticament correcte i del “tots som iguals”, i el respecte mutu, alguns són més iguals que d’altres, alguns tenen més drets que els altres. Però no podem continuar tolerant que els qui vénen de fora ens vulguin tornar a imposar la seva llengua a l’únic bocinet de país on el català respira amb una mica de normalitat.
Diguem ben alt i ben fort, NO. No podem permetre que aquesta colla d’intolerants incívics se’n surtin amb la seva, tot fent ús d’un sistema judicial esbiaixat. Hem de defensar l’escola catalana, perquè si perdem l’escola, la nostra darrera esperança, perdem el país.
Acabem, però, amb una petita reflexió: Com és que els únics partits que defensen tesis xenòfobes a Catalunya són, de fet, partits espanyolistes? Que allà on hi han hagut més aldarulls racistes, sigui precisament en indrets amb un predomini clar d’immigració espanyola? Casualitat, o coincidència?
