Aquests dies hi pensava. El maig del 2008 vaig participar a Vilanova i la Geltrú d’un acte que era l’embrió de la presentació de la Penedesfera, una iniciativa de Daniel García Peris. El setembre del mateix any vaig presentar en un acte a Igualada Anoiadiari, una iniciativa de Jordi Balsells. Un parell d’anys després, la Penedesfera acaba de celebrar les seves terceres jornades, mentre que Anoiadiari acumula 46.000 lectors i recull èxits ben recents. La Penedesfera ha esdevingut clau al Penedès, que és aquest territori que reclama vegueria pròpia però que a la xarxa disposa d’un dels agregadors territorials de blocs i altres eines 2.0 més potents del país. A diferència de la distribució administrativa oficial, en el mapa 2.0 el Penedès és fort, dinàmic i ben definit i visible. Felicitats al Daniel, i a tota la gent (blocaires, feisbuqueros, tuitaires i altres espècies de la web social i participativa) que durant aquests dos anys ha dinamitzat l’agregador. El cas d’Anoiadiari és semblant, però aplicat a un mitjà digital. L’Anoia és una comarca desarticulada a nivell comunicatiu, i l’aparició del diari electrònic cobria un buit i avançava la solució que altres territoris del país adoptarien més tard: aprofitar Internet per fer allò que les estructures empresarials comunicatives analògiques no saben o poden fer.
Agraeixo la referència que en Bernat Ferrer fa en aquest apunt, arran de la publicació en exclusiva a l’Anoiadiari de la retirada política de Marina Llansana. En Bernat aprofita per reflexionar sobre com els mitjans tradicionals amb seu a Barcelona demostren certa lentitud de reflexes a l’hora de recollir determinades informacions de comarques o dels digitals de comarques. Hi ha centralisme, certament. Hi ha recel de la professionalitat dels digitals, també. Hi ha una mirada massa analògica encara, massa allunyada, instal·lada en la superioritat professional dels antics respecte dels nous. Però la realitat és molt tossuda. I per tossuts, els Daniels Garcies i els Jordis Balsells, que han fet d’unes comarques de la Catalunya Central un territori virtual de referència. Han sabut, ells i tota la gent que els acompanya, crear una comunitat conscienciada de la seva identitat digital, de les potencialitats d’un agregador o d’un diari electrònic.
Dos anys després d’aquells actes a Vilanova i la Geltrú i a Igualada em sento padrí virtual de la Penedesfera i d’Anoiadiari, amb permís dels pares reals de les criatures. Dos anys després de la posada en marxa d’aquests projectes he volgut recordar l’obstinació d’aquests promotors, i aprofitar per felicitar-los per la gran feina que estan fent. Perquè després diguin que a Internet tot és especulació, friquisme o manca de seriositat.
