No sé si és ciència, però no crec que sigui ficció. Si els polítics i la societat continuen per aquest camí, no han de passar gaires generacions, dues o tres, sense que es compleixi el que s'indica en el títol. A poc a poc els governants i la societat es van creient o se n'han adonat que una persona que no domina l'anglès no pot anar pel món; es veu que allò dels “500 millones” no ha funcionat. Tothom pensa que si sap anglès se li obriran més portes. De fet, tot s'està preparant per obrir més portes a les persones que sàpiguen anglès, independentment que coneguin més llengües.
Els primers senyals de la dominància de l'anglès ja han aparegut fa estona. Noms de comerços i llocs d'oci en anglès, en alemany i en altres llengües, restaurants que fan el mateix i podria fer pensar que són exclusivament per als turistes, però allà també hi trobareu clients que poden sentir-se estrangers a casa seva. Es fan molts de concursos de cançons i bastantes són en anglès. Fins i tot l'Estat espanyol es presenta a “Eurovisión” en anglès. Comencen a titular programes per ràdio i televisió en aquesta llengua. I les persones se senten més realitzades si la parlen. Comencen a venir jubilats anglesos i d'altres països que compren cases o terrenys, per viure aquí i passar-hi la resta de la seva vida, aprofitant-se del clima, que és més agradable que el de la seva terra. Aquesta gent troba comerços, restaurants, tendes i tot el que necessiten per poder viure on són rebuts en la seva llengua. No tenen cap necessitat d'aprendre la llengua del país ni la de l'estat, per molt que siguin oficials. Per remarcar el que estic escrivint, el 16 d'agost, el poeta i escriptor Jaume Vicens publicava al dbalears online La il·lusió dels cosmopolites i deia “Calvià és un altre laboratori de tot això que deim. Anglesos i alemanys hi viuen sense necessitat de parlar més que la seva llengua. Com més alt és el poder adquisitiu més evident és la feta. Terra on els teòrics ens havien fet creure que era la ideal, per al progrés del cosmopolitisme. I un be negre¡ Multiculturalitat i res pus. Festes per a castellans i festes per a alemanys. Partys per als anglesos i ocasionalment ball de bot per a tothom, més que res per enllustrar un poc tota aquesta fantasia. Per sant Jaume, ara encara fa poques setmanes, hi va haver glosadors de Mallorca a la plaça de la vila. Doncs bé, l’any que ve hi convidarem els partidaris del cosmopolitisme perquè hi vénguin a fer inventari, a veure si surten els números, tan favorables sempre a les seves il·lusions.”
El que passa amb l'anglès aquí, també passa amb l'alemany, però els polítics donen una clara preponderància a l'anglès i pretenen que les escoles l'ensenyin com si d'una altra llengua oficial es tractàs. En temps de José Ramón Bauzá, se li volia donar un 33% com a llengua vehicular, igual que al català i al castellà. A la resta de l'Estat, on només hi ha com a llengua oficial l'espanyola, es parla del 50% en castellà i el 50% en anglès, ja hi ha centres que es consideren avançats que ho fan.
Ara només és qüestió de fer volar la imaginació i pensar que vivim en un estat on s'ha legislat obligatòriament l'entrada de l'anglès com a llengua vehicular de l'escola. Si es fa així serà perquè es té l'objectiu que tot l'alumnat en acabar l'ensenyament obligatori als 16 anys domini l'anglès igual que el castellà, i en els territoris on hi hagi una altra llengua, que dominin les tres llengües d'una manera semblant. No parlaré aquí si això és possible pedagògicament i didàctica, ja n'he parlat molt en altres articles i en podria continuar parlant. Tampoc no em referiré al nivell d'aprenentatge que es podria assolir en cada una de les llengües, per part de l'alumnat que es trobàs al voltant de la mitjana, ni tampoc què passaria amb els que es trobassin en un nivell inferior. Això seria o serà matèria d'altres articles. L'únic que hem de fer és suposar que ens trobam, d'aquí a dues o tres generacions, amb una població que domina l'anglès quasi al 100%.
Si ara ja som molts els que ens topam amb persones que viuen aquí temporalment o definitiva, a les consultes dels metges i a les clíniques o allà on sigui i no han hagut d'aprendre ni català ni castellà. Molts fa més de 15 anys que viuen aquí i ho han pogut fer coneixent solament la seva llengua, l'anglès. Doncs si això passa ara, imaginau-vos que passarà quan tothom sàpiga anglès. Començarà a haver-hi matrimonis mixtos i d'altres que sense esser-ho es decidiran a parlar en anglès als seus fills. I com que tothom sabrà anglès i aquest destaca en la ciència i en la tecnologia, es convertirà en la llengua predominant i dominant. Els prospectes de les medecines, les instruccions dels aparells i els mitjans de comunicació, passaran per un període bilingüe i després passaran a ser monolingües en anglès. Les paraules angleses s'hauran anat introduint dins el vocabulari català o espanyol i tothom quan parli usarà una gran quantitat d'anglicismes sense adonar-se'n. Ja s'haurà arribat a l'etapa en què la llengua anglesa és la llengua dominant, la llengua de la bona educació (com els agrada a molts dir ara de l'espanyol) i l'espanyol no serà més que una llengua subordinada. No parlaré en aquest article de què passaria a les altres llengües autonòmiques.
Però això no passaria només aquí, a les Illes Balears (el Principat se suposa que s'hauria independitzat i això també podria fer variar molt altres factors), sinó que també passaria a Benidorm, Marbella, Alacant, Màlaga, Madrid, Cadis, Càceres i Badajoz, és a dir, a tot l'estat. En aquest moment, això pot passar abans de finalitzar aquest segle. Així, els espanyols entendrien d'una vegada què significa que una llengua dominant vagi devorant a poc a poc una llengua subordinada. En aquest moment entendrien quin era i és el problema lingüístic català.
