El Regne Unit, i tot el centre i nord d’Europa, està patint un hivern cru com sembla que mai no s’havia viscut en aquells indrets. El centre i el nord de les Illes Britàniques presenten temperatures i nevades més pròpies d’Escandinàvia o d’altres països nòrdics, que no pas dels paisatges verds i humits que les caracteritzen.
Aquest fred inusual i reincident està reobrint el debat sobre si anem cap a un escalfament global, o bé cap a una nova petita edat de gel, com la que va tenir lloc entre l’any 1300 i el 1850, un cop s’acabaren les temperatures càlides de l’anomenat Òptim Climàtic Medieval. L’escalfament global que hem experimentat des de mitjans dels 80 del segle passat, amb dos pics ben clars l’any 1998 i el 2005, sembla que s’està alentint.
Al mig d’aquesta controvèrsia, entre els defensors “oficialistes” de l’escalfament global, i els qui el neguen, hi ha una sèrie de científics i personatges que ens alerten de l’arribada imminent d’una nova glaciació. Aquesta nova edat de gel sembla que vindria causada per una baixa activitat solar, un increment de les erupcions volcàniques, i un refredament generalitzat dels oceans. Fins i tot li posen data a la nova edat de gel, que ja estaria començant i es faria més evident en els propers anys. Ens avisen des de Rússia, els Estats Units, Alemanya i el Regne Unit.
El clima terrestre des de fa un milió d’anys es caracteritza per períodes de glaciació d’uns 100.000 anys de durada, amb períodes interglacials de 10.000 anys de temperatures més càlides. La darrera glaciació s’acabà fa 10.500 anys, l’activitat solar està en un mínim històric, massa coincidències, potser?
Piers Corbyn, des del Regne Unit, l’encerta des de fa uns anys. Va predir que l’hivern passat i el d’enguany serien increïblement freds, tot i que la superpoderosa MetOffice britànica va caure en el ridícul més absolut quan va vaticinar un hivern amb temperatures superiors a les normals i un estiu molt càlid. En Piers Corbyn va alertar d’un estiu fred i plujós, tal com va acabar passant finalment.
Piers Corbyn i d’altres científics ens avisen, des de fa anys, que la nova miniglaciació comença a partir d’ara, i que l’any 2035 tindrà el seu pic, i farà més fred del que ha fet mai en els darrers 200 anys. També indica la possibilitat que això sigui el preludi d’una Glaciació amb tots els ets i uts, i no pas una petita edat de gel transitòria.
D’altra banda, caldria recordar que als anys 70 del segle passat, els diaris anaven plens d’alarmisme sobre una nova edat de gel, cosa que no va acabar passant, sinó tot el contrari, la temperatura global va anar augmentant sense pausa fins l’any passat.
A Barcelona, i deixant de banda l’efecte metropolità de l’illa de calor, les temperatures anuals van augmentar fins al 1950, per tornar a baixar fins al 1980, per enfilar-se novament fins a l’actualitat. A Barcelona, l’any més càlid va ser el 2006 (amb una anomalia de +2°C), seguit del 2003, 2009 i 2001. El 2010 que ara s’acaba serà, segurament, l’any més fred des del 1996, però encara 0,5°C per sobre de la mitjana històrica.
Resumint, a Barcelona no estem patint cap període excepcionalment fred, podríem dir que les temperatures s’estan “normalitzant” després d’un període de 30 anys de temperatures excepcionalment elevades. Aquest alentiment sobtat de l’increment termomètric és circumstancial, una pausa en l’augment global de temperatures, o bé significa el començament d’una nova glaciació? Serà un fenomen estrictament local o restringit a l’Hemisferi Nord, o bé serà d’abast local? Els propers anys seran clau per veure qui té finalment la raó. La controvèrsia està servida.
