“Aquí a Itàlia la independència de Catalunya, doncs….la veritat és que aquí no entenen gaire que hi hagi aquesta voluntat de separar-se d’Espanya, a Itàlia el nacionalisme no existeix,”
Fins ara, a la secció amics pel món, he parlat amb amics que viuen a un altre país o en una altra regió, en aquesta ocasió he volgut parlar amb la meva cosina M. del Mar que viu a Itàlia, perquè m’expliqui que la va fer anar a viure allà i de passada també he aprofitat per preguntar-li com estan vivint ells el tema del Coronavirus.
Per quin motiu vas decidir anar a viure a Itàlia ?
Em demanaves el motiu per anar a viure a Itàlia, bé, d’això en fa quasi 13 anys, el proper setembre en farà 13….
Vaig arribar a Florència per estudiar un curs d’un any de joieria, jo ja havia estudiat joieria a l’escola Llotja de Barcelona, però volia fer-me una experiència a l’estranger, i vaig pensar que un curs podria ser una bona oportunitat per conèixer altre gent, per ampliar experiència amb la meva professió i per créixer personalment, ja que fins aquell moment vivia encara amb els meus pares, tenia 27 anys…
Vaig arribar a Florència i la meva aventura va començar, amb moments difícils però que poc a poc aconseguia superar…, em quedaven poques setmanes per tornar a Barcelona, després d’un any d’estar allà, quan una amiga em va presentar la meva actual parella, el pare dels meus fills. Després d’estar un any de Barcelona a Florència una vegada al mes, a vegades cada 15 dies, vam decidir que el millor era que jo m’anés a viure a Florència amb ell, i així va començar la meva vida en parella que mes endavant ens portaria a formar família….
Quines son les mesures que ha ordenat el govern, i com vius tu la situació, com afecta a la teva vida ?
El coronavirus a Itàlia, va començar al nord, i fins aquell moment seguia les noticies amb molta atenció, però tranquil·la perquè ho veia lluny d’on estem, vivim a Florència, a la Toscana. Però ràpidament van començar a aparèixer els primers casos a la nostra ciutat, la preocupació va començar-nos a augmentar…fins que els casos van començar a multiplicar-se i va arribar el moment on a l’escola van començar a comunicar la possibilitat de tancar, al cap de pocs dies, el propi govern va comunicar l’obligació de tancar qualsevol centre d’educació, escoles, universitats, acadèmies…etc.
Sense escoles però continuàvem fent mes o menys vida normal però sense anar a escola, fins que ara, des de fa uns dies ens han posat l’obligació i prohibició de sortir de casa excepte per motius laborals, de salut o compres de primera necessitat, com que la gent continuava igualment sortint de casa, i ja se sap, quan més es mou la gent, més possibilitats de contagis…, la policia controla les sortides i entrades, per poder sortir hem de firmar un paper declarant el motiu de la nostra sortida de manera que si vas a comprar i et para la policia pots justificar el motiu de la teva sortida, demostrant ulteriorment amb un tiquet, un rebut…etc la teva absència a casa….
Com a mare de tres fills, és un moment difícil, complicat de gestionar, ja que els fills tenen que passar dia rere dia tancats a casa, i la preocupació, de que un de nosaltres pot agafar aquest maleït virus, encomanant la resta dels membres de la família….
Nosaltres, cada matí ens aixequem, ens vestim tots, encara que sabem que no podrem sortir, fem una hora de deures i després intentem passar la resta del dia dibuixant, jugant a jocs de taula, a futbol en el passadís de casa o mirant pel·lícules…..
En fi, intentem no perdre la paciència, que no sempre es fàcil en aquest tipus de situació….
Com veuen els italians el conflicte entre Catalunya i Espanya ?
Aquí a Itàlia la independència de Catalunya, doncs….la veritat és que aquí no entenen gaire que hi hagi aquesta voluntat de separar-se d’Espanya, a Itàlia el nacionalisme no existeix, aquí tots som italians, i dic som perquè desprès de tants anys em sento italiana jo també… no hi ha aquest sentiment de separatisme….
Per completar el reportatge la M. del Mar ens envía un dibuix fet pels seus fills, amb el lema “ Andrà tutto bene “ anira tot bé, a Itàlia ha sorgit la iniciativa de posar a totes les cases aquest dibuix i serveix una mica per a donar color als carrers que estàn deserts i també per tenir una mica d’esperança i donar força a la gent per superar aquest moment
