Ancià i, per tant, català

(Publicat a “El Punt Avui” el 04-Abr-17)
Aquest Sant Jordi es posarà a la venda “La data de naixement d’en Colom” (Jordi Bilbeny. Ed. Librooks). Semblaria un tema per erudits, però el que aprenem al llibre és que aquesta dada, per si sola, és capital per a decantar la balança cap a les tesis d’un Colom genovès, o un Colom català.
 
Efectivament, el Colom genovès hauria nascut el 1451, i no hauria sortit de Gènova fins als 29 anys. Això faria que després desenvolupés una carrera inversemblantment meteòrica a on, des del 1480, hauria successivament passat d’analfabet a culte, adquirit una reputació de navegant experimentat, passat a ser acceptat per les principals corts europees com un dels seus, i convençut als Reis Catòlics per que financessin ni més ni menys que una expedició marítima d’un risc i una incertesa extraordinaris. Endemés, el llibre aporta múltiples referències sobre la seva experiència i expedicions com a navegant, els diferents intervals de serveis a diferents monarques, i múltiples referències a la seva vellesa i malalties associades, que constitueixen un corpus extremadament convincent a favor de la tesi d’un Colom necessàriament ancià i, per tant, català.
 
El llibre també pondera les dues tesis alternatives d’un Colom ancià, que alternativament tindria 70 o 90 anys en el moment de la seva mort. Partidaris d’una i altra tesi tenen les seves raons per defensar-les, i en Bilbeny, al llibre, no refusa rebatre als crítics i detractors de les seves tesis amb noms i cognoms. La tesi dels 70 anys, però te una pega essencial, i és que no es troba cap personatge històric documentat que encaixi bé amb aquesta data de naixement i la resta de fets coneguts sobre Colom. I com que forçosament algú havia de ser, perquè el personatge va existir, això dona una empenta molt considerable a la tesi dels 90 anys, perquè aquí sí que hi ha un barceloní documentat, en Joan Colom i Bertran, que encaixa amb cronologies i fets.
 
I això té repercussions històriques capitals, perquè en Joan Colom i Bertran era un almirall; germà d’un president de la Generalitat; que havia lluitat a la guerra civil catalana contra els Trastàmara i favor de Pere, el Conestable de Portugal, descendent de la casa reial catalana, i per tant, amb un posicionament nacional molt clar, i que després pacta amb els Reis Catòlics que serà virrei de les noves terres descobertes, i que aquest càrrec serà hereditari (!!!), obrint la porta a una línia successòria a Amèrica d’ascendència catalana, amb totes les repercussions polítiques que això podia portat  (finalment els Reis Catòlics no varen respectar aquests pactes).
 
Si una cosa podem concloure amb certesa al final de la lectura, és que cap dels dos debats està tancat, per més que sembli que moltíssims desitgin un Colom genovès, o un Colom eteri sense corporeïtat històrica.