“Barcelona, els fets d’octubre de 2017 van ser molt presents i viscuts aquí, la llengua catalana, el menjar i el mar. Molta gent hi té família i ho coneixen.”
Un segon capítol de Amics pel món.
En Jordi és amic meu des de fa quasi cinc anys o més, ell és Català però té el cor dividit entre Catalunya i Llatinoamèrica, on confessa que li agradaria anar a viure per sempre.
Recentment ha marxat a Buenos Aires una temporada,
Aprofitaré la seva estada per anar parlant amb ell d’un tema d’actualitat.
Aquesta setmana, coneixerem que ha anat a fer a Buenos Aires.
Hola Jordi !
1- Primer de tot, ens pots explicar que has anat a fer a Buenos Aires ?
Buenos Aires és una ciutat on he viscut molt de temps, hi tinc una segona casa i una segona família, hi he estudiat i viscut durant bastant de temps, convertint-me en un porteño més. Jo dic que no ”hi vaig” si no que ”torno a casa”. Aquesta vegada he tornat a Buenos Aires perquè fa poc m’he endinsat en el món del Standup (monòlegs de comèdia), de temàtica feminista i LGTBIQ, i de Buenos Aires és d’on són les meves referents. De fet, una d’elles, la Srta Bimbo Godoy, fou qui em va animar a venir i provar el meu material aquí. Ja he fet un show i no ha anat gens malament, tot i que falten cosetes a millorar. Diguem que he tornat a casa per fer humor, i no humor convencional, de caspa i d’acudits fácils, si no humor alternatiu, buscant riure’m de l’opressor i no al revès, i Buenos Aires és per a mi la cuna d’aquest nou tipus d’humor trencador i tant necessari.
2-Quins son els teus referents humorístics ?
Te’n diria moltxs! Gairebé totes elles són argentines; Malena Pichot, Bimbo Godoy, Ana Carolina, Vanessa Strauch, Charo López, Ana Fainberg, Martin Rechimuzzi… Tantxs! Sobretot humor feminista i trencador, i si pot ser, al mateix moment existencialista i bastant ”negre”, tot i que també podríem repensar quins temes usem per a etiquetar les coses. Hem de repensar-ho tot, l’humor també. De Catalunya i de l’Estat Espanyol m’graden l’Ana Polo i, ara, les companyxs del ”Loca Comedy” que recomano a la gent que visqui a Barcelona que vagin a veure! Imperdibles i brutals.
3-Quins noms destaquen en l’àmbit de l’humor a Argentina, qui és l’Andreu Buenfuente d’allá ?
Si et sóc sincer, l’Andreu Buenafuente no li arriba a la sola de les sabates de les humoristes de l’under de Buenos Aires (Amb amor per l’Andreu Buenafuente i tal eh). No es poden comparar, elles fan un humor fruit d’un context social únic, transformador i alhora difícil, després de la desastrosa gestió neoliberal de dretes de Macri, militen per el projecte popular i feminista, no abandonen la trinxera per a res i no tenen cap mitjà de comunicació de masses però tot i així, gent com Malena Pichot té moltíssims seguidors. És emocionant veure com l’under argentí és tant ”Mainstream”. Personalment, crec que l’humor de sempre, sense més dimensió que el riure fàcil, masculí i hetero ja avorreix, calen noves veus dissidents, ja n’hi ha prou de la ”capocomedia”.
4-Hi ha tabús en l’humor Argentí ?
Com a tot arreu suposo que sí, no vivim en cap paradís on la merda de l’heteropatriarcat no estigui present exercint l’autocensura i, nosaltres mateixes moltes vegades diem ”Ai no, millor no dic això o em maten”. Alhora em fa ràbia, perquè potser jo em guardo un acudit de sexe anal o de porro i no el dic per por però després tens al típic ”Tio hetero” dient autèntiques burrades amb total impunitat. Crec que l’humor argentí de l’Under és més real i desenfadat, més directe i més incisiu que el que trobem en els rotatius de Barcelona, per exemple.
5-En que creus que ens assemblem els Argentins i els Catalans ?
Vam saquejar, envaïr i mercadejar el continent sencer, i després les migracions europees del s.XX ni t’explico, és obvi que les similituds es deuen al fet de ser ex colònia, i en aquest sentit caldria potser també repensar quin paper va tenir Catalunya en el saqueig americà (no només Espanya com a regne o estat) I perdó que tregui el tema. A nivell cultural, almenys amb Buenos Aires, tenim costums molt similars, molt urbans i socialment molt similars. Avui en dia és difícil parlar de diferències culturals, i ja et dic, jo conec i visc a Buenos Aires, la mal pensada en l’imaginari social com ”Ciutat blanca i privilegiada”, no puc parlar en nom de Llatinoamèrica i Argentina, perquè Argentina és molt més que la imatge de l’Obelisco i de futbol que se’n té a l’estranger. Cal deixar de paternalitzar i d’invisibilitzar pobles originaris i migrades.
No obstant, i després de la ”chapa”, et diria que per aquí triomfa molt tot allò relacionat amb la cultura catalana, sobretot les sèries com Merlí i ara Les del Hoquei. El feminisme està molt més present en les noves generacions aquí a l’Argentina que a Catalunya, us ho asseguro.
6- Com definiries el teu humor ?
Existencialista, maricón, pro avortament, feminista, marihuanil canabidoide, dispers… Bastant àcid.
7- Què t’inspira ?
Em baso en la meva vida, en totes aquelles coses que penso i les dic, i són burrades però burrades que ajuden, pensaments que diu ”Uf paga’t un psicòleg amor perquè te’n vas a la merda” Seria això, miro que la gent empatitzi i es relaxi identificant-s’hi, empoderar amb la meva ”Caca” mental.
8-Quins Trending Tòpics creus que tenen els Argentins de nosaltres ?
Barcelona, els fets d’octubre de 2017 van ser molt presents i viscuts aquí, la llengua catalana, el menjar i el mar. Molta gent hi té família i ho coneixen.
9-Creus que l’humor és més d’homes que de dones ?
No, de fet prohibiria als homes cis heterosexuals de més de 40 i frustrats amb la vida fer humor (Ric perquè realment m’angoixa la proliferació de potencials femicides fent riure a machirulos) NO FEU GRÀCIA! O sigui, què són tants acudits sobre Satisfayers i aquesta estupidesa elaboradíssima de la masculinitat de merda de pensar que si les dones tenen plaer pel seu propi compte ”Ells, pobres homes, deixaran de tenir sexe”? Són potencials femicides i no som conscients del nivell de merda dels acudits de sempre! Són ”teves” les dones? El plaer femení és teu, señoro de merda? No!!!
Per desgràcia, sí, hi ha molt masclisme a la comèdia, molta heteronorma; a Barcelona la majoria de rotatius són DESPROPORCIONADAMANET MASCULINITZATS sense cap sentit, les dones i dissidències ho tenim més complicat per arribar al públic i per a que aquests ”homes” ens cedeixin una part del seu terreny, l’hem de prendre, militar l’humor. Fa massa temps que riem de migrants, sexualitats, dones i aplaudim polles, massa, i hi estem massa acostumades.
10-On t’agradaria arribar ? a que aspires ?
M’agradaria que em conegués més gent, deixo el meu Instagram aquí @Suero_de_caca (Té una llarga explicació el nom que dono als meus shows) Però realment tampoc em plantejo arribar a enlloc, vaig fent, gaudint del camí, vagi cap a on vagi, si agrada bé i si no també, ho gaudeixo moltíssim i amb això és més que suficient.
11- Quina és la paraula que repeteixes més en els teus monòlegs ?
Porro? Marika? Putos exnovios de merda? Grindr? Michael Jackson com a inuslt no heteropatriarcal?
12- De que voldries parlar el pròxim dia ?
De kirchnerisme i poder popular? O de més humor feminista i LGTBIQ?
Fotografia cedida per l’entrevistat
