Amb ZP, Espanya supermercat venda d’armes. Amb Morenés, barra lliure

Avui compareixerà el Secretari d’Estat de Comerç a la Comissió de Defensa per presentar el document sobre l’exportació d’armes duta a terme per l’Estat espanyol l’any 2011.
L’Estat espanyol en els anys 2009 i 2010 esdevingué el desè pel que exportacions, Darrere dels EEUU (70% de les exportacions), Rússia, Israel, Xina, etc… i col•locà quatre empreses entre les cent més importants del món. Amb la crisi econòmica, el govern està rellançant l’exportació, com ara la venda d’un centenar de carros de combat Leopard a Aràbia Saudí. Cada cop amb menys miraments perquè les restriccions interiors fa que minvin les comandes governamentals a les empreses espanyoles.
De fet, les vendes espanyoles s’han doblat entre el 2010 i el 2011 (2.431 milions d’euros) el 43,96% de les quals amb destinació a estats de l’OTAN i UE i un 56,04% a altres 44 estats. Tot plegat, gràcies a saltar-se l’article 8 de la llei que prohibeix vendre armes a països que no respectin els Drets Humans.
Com pot explicar-se, per exemple, que es venguin armes Aràbia Saudí? Efectivament, durant l’any 2011, el règim saudí va endurir la llibertat d’expressió, va viure judicis injustos, executà repressions indiscriminades, etc., però el govern espanyol va vendre-li carros de combat i material divers que va ser fet servir perquè l’estat veí de Bahrein reprimís (47 morts) les revoltes populars en demanda de democràcia. De fet, a aquest petit país de la península aràbiga, l’Estat espanyol li proporcionà l’any passat munició per a avions per un valor de 6,35 milions d’euros, tot i (hi insistim) els fets esdevinguts (detenció de 2.500 persones, tortures, tribunals militars, etc.). I per acabar-ho d’adobar, el ministre Morenés treu pit afirmant que ja s’està a punt de fer cim en la venda de 250 nous tancs Leopard.
Però, més enllà de les vendes a aquests països amb els qual el Cap d’Estat espanyol hi té tanta amistat, cal destacar les vendes per valor de quasi 25 milions d’euros a Colòmbia (exèrcit causant d’homicidis, segrestos, desaparicions forçoses d’indígenes i de defensors dels Drets Humans…), Egipte amb vendes per valor de 69,83 milions de euros (el règim d’Hosni Mubarak hi matà en 2011 més de 800 persones i milers foren torturades), Paquistan, vendes i contractes per valor de més de 22 milions (vulneració sistemàtica de Drets Humans per part dels serveis d’intel•ligència, execucions extrajudicials etc. I encara cal afegir d’altres països a qui s’han venut armes com ara Iran, Xina, Emirats Àrabs, etc.
L’Estat espanyol (i ara més que mai quan hi ha un ministre que ve del món de les empreses fabricants d’armes) fa la vista grossa, manipula una llei que no permet vendre armes a qui no garanteix el respecte als Drets Humans i, evidentment, no informa prèviament de les vendes. Ni les suspèn quan esclata un conflicte en un dels països receptors. Ni en fa un seguiment (en especial el material de doble ús).
Si el nord d’actuació de l’Estat ha estat fer prevaler el negoci per damunt dels valors (convé recordar que coincidí l’etapa de major increment de vendes espanyoles –fins i tot les anomenades bombes de raïm- amb el moment en què Zapatero publicitava l’Aliança de Civilitzacions), ara en un context de crisi i –repetim-ho- tenint al capdavant del ministeri de Defensa un representant de la indústria de l’armament, tot s’hi valdrà.
Han passat del “Todo por la Patria” al “Todo por la Pasta”.