- Publicitat -
Tot continua igual després de la sessió inaugural d’avui del Parlament Europeu: Espanya ha aconseguit vetar (de moment) els tres eurodiputats independentistes a l’exili i a la presó, la Unió Europea continua mirant a una altra banda, l’independentisme continua mobilitzat amb una manifestació de milers de persones a les portes de l’Eurocambra a Estrasburg, i Carles Puigdemont continua lliure a l’exili, després que hagi declinat anar a la concentració per por a ser detingut per les autoritats franceses. Només hi ha una cosa que ha canviat: el lideratge de la Unió Europea.
Després de tres dies d'intenses negociacions, els caps d’estat i de govern de la Unió (és a dir, els màxims representants d’aquest club d’estats) han acordat una sèrie de noms encapçalats per l’alemanya Ursula von der Leyen, que substituirà Jean Claude Juncker al capdavant de la Comissió. És de la CDU de Merkel i en el tema català abraçarà l’argument ‘és un afer intern’ fins les últimes conseqüències, però veurem si hi ha algun canvi respecte al seu predecessor. El Consell Europeu serà presidit pel belga Charles Michel, dels liberals, un dels caps de govern que més va criticar la violència policial espanyola l’1-O. Ara bé, el cap de la diplomàcia europea serà… Josep Borrell. Intentarà, des de la seva altíssima posició, torpedinar al màxim el procés. El seu rol serà d’interlocutor amb la resta del món, fora de la UE, i difícilment deixarà passar aquesta oportunitat per saciar la seva obsessió antiindependentista. Com a últim (de moment) servei des del ministeri d’Exteriors, ha demanat avui al TSJC tancar tres delegacions del govern català a Europa.
La partida dels tres eurodiputats vetats, però, es jugarà als tribunals europeus, fora de les urpes de Borrell. De moment avui ni Junqueras, ni Puigdemont ni Comín han pogut ser a la sessió inaugural de l’Eurocambra. Milers de manifestants han fet soroll, tot i que tenint en compte la importància del dia, no han ocupat portades europees. Un diputat del Sinn Féin els ha defensat en una intervenció de pell de gallina davant els gairebé 750 col·legues comunitaris, però la qüestió no ha passat d’aquí. Puigdemont i Comín han anat a Kehl, el poble veí d’Estrasburg que és ja part d’Alemanya, i han estudiat creuar fins l’últim moment la frontera per assistir a la manifestació. No obstant, no ho han acabat fent al·legant que hi havia policies espanyols camuflats a Estrasburg que els podien detenir sense euroordre apel•lant a un acord de 2002 entre Espanya i França. L’episodi ha tingut un punt de suspens i de pel·lícula, que tard o d’hora algú rodarà sobre l’expresident, però hi ha qui ha vist cert muntatge en tot plegat. En definitiva: tot continua igual. En especial avui, l’esperança que la UE obri els ulls i comenci a tractar la qüestió catalana com un afer europeu.
Publicitat
