- Publicitat -
No en teníem prou amb tots els pals a les rodes que ens posa cada dia la societat civil, pel que respecta a la nostra sobirania, que ara ens assabentem que la caverna eclesiàstica també hi vol posar cullerada. La notícia va lligada amb la possible successió del cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach.
Diuen que la Conferència Episcopal Espanyola no veuria amb bons ulls, que a davant de la diòcesi de Barcelona hi hagués un bisbe que fos sobiranista. Això no és cap notícia, ja ve de lluny, doncs en dictadura o democràcia han volgut imposar la seva voluntat, que anava sempre contra la de Catalunya.
Per aquest motiu mouran els fonaments del Vaticà, per què posin un bisbe carca, espanyolista i ultraconservador, malgrat el rebuig que saben hi haurà per part dels creients catalans. Sembla, o potser no, que estem tornant al temps del franquisme. Amb tot aquest assumpte, hi ha pel mig ficat l'ex arquebisbe de Toledo, Antonio Cañizares, que és un dels responsables del document de la Conferència Episcopal sobre la “unitat d'Espanya”. No té res més a fer aquest senyor i tots els membres que componen aquesta conferència? No tenen altres temes més importants per solucionar a dins de la seva església? A mi em sembla que sí!
Em van ensenyar de petit, que tot el que es referia al sexe era pecat i també que tenia de demanar perdó pels meus pecats. Doncs que esperen a predicar amb l'exemple, apartant els sacerdots i religiosos que hem sabut des de fa un temps, que han practicat la pederàstia, i demanar perdó per tot el mal que han causat ? Potser han apartat algú del seu ministeri i últimament han demanat perdó, però han trigat anys a fer-ho, i si tot aquest tema no hagués sortit a la llum encara estaria tot tapat.
Em van ensenyar de petit que no tenia de mentir, i amagar tot aquest tema tant de temps és mentir per omissió.
També m'ensenyaven que tenia d'estimar el pròxim. Bé, ahir va sortir per televisió la notícia que el primer ministre irlandès demanava perdó per haver tingut tancades a “les bugaderies de la Magdalena” a milers de dones sotmeses a treballs forçats i a tota classe de vexacions; i això ha passat des del 1922 al 1994. D'acord que eren institucions públiques, però eren gestionades per monges catòliques. Són 72 anys de maltractaments i humiliacions per part d'aquestes monges, i l'església callant i amagant com sempre.
D'això, aquesta església a la que pertany la Conferència Episcopal Espanyola, en diu estimar al pròxim? Només he citat dos casos, pederàstia i el cas d'Irlanda, però podria condemnar (verb que agrada molt a l'església catòlica), molts més casos.
Crec que l'església catòlica, a tot el món, té molts problemes per a resoldre; i a Espanya concretament, em pregunto si aquesta desacreditada Conferència Episcopal Espanyola no té altra feina, que ha de vetllar per la “unitat d'Espanya”.
Per més inri el bisbe Cañizares ens invita “d'elevar la nostra pregària a Déu, insistent i intensa, per la integritat i unitat d'Espanya” Escolti Cañizares, deixant a banda de si Déu existeix o no, si vostè creu que resant no es desintegrarà Espanya, ho té ben fotut. Suposant que Déu existeixi, no crec que estigui al cas de la seva Espanya, doncs deu tenir assumptes més importants pels quals vetllar. Pel que llegeixo, vostè deu ser d'aquells que resen a Déu perquè els hi toqui la loteria o perquè el seu equip guanyi. Si és així, permeti que li digui que no ha entès res del seu Déu que tant predica.
Publicitat
