Amb integrants de la Comissió d’Educació com aquest, no és estrany que hagi nascut el TIL

 
 
            El mateix dia que començava la vaga indefinida, el 16 de setembre, apareixia a dos diaris menorquins una carta signada per Antoni Camps Casasnovas, la signatura del qual anava acompanyada de les següents frases: diputado autonómico del Partido Populari miembro de la Comisión de Educación del Parlament de les Illes Balears, en la qual es demostrava que aquesta persona no és cap endeví, ja que començava dient que això era una vaga que “algunos profesores están dispuestos a secundar”. Doncs, sí, l’adjectiu indefinit amb el qual comença aquesta frase, s’ha convertir en més d’un 90%, per moltes mentides que diguin devers la Conselleria, que en aquesta matèria es troben ben especialitzats. La motivació principal diu que és política, però en sentit pejoratiu, aquesta política bruta que ells han inventat, perquè la política en majúscules que hauria de servir per millorar la vida i les relacions dels ciutadans d’un poble, aquesta política sí que la saben fer els i les ensenyants.
 
            Diu que la vaga no és per qüestions pedagògiques. Precisament aquest és el principal motiu i quasi únic que ha aconseguit quasi la unanimitat de tota la comunitat educativa. Contra una ingerència d’uns polítics que per motius ideològics i d’ignorància han volgut dinamitar el sistema educatiu de les Illes Balears. I això de cap manera no es pot consentir. Aquest senyor diputat ha volgut aixecar la massa de la població contra el professorat mentint i explicant que els docents no treballen i cobren molt, tot això per dir que no serà per qüestions laborals, quan fan més feina que ells, els diputats, i cobren menys. Després se n’ha recordat que aquesta vaga s’hauria d’haver fet contra el Govern anterior, seria el socialista, no?, ja que érem els darrers a l’informe PISA, però s’ha oblidat, que també ens trobàvem situats en els mateixos llocs quan governava Aznar i el seu partit. Després d’haver fet classes durant més de quaranta anys, i haver-ne fet a escoles privades i públiques, li he de manifestar, que no ens trobam pitjor avui que fa cinquanta anys, ho prova que hagin arribat al Parlament tantes persones amb tan pocs coneixements.
 
            Quan no sap per on ha de sortir, ataca la FAPA, per haver-se deixat absorbir pels partits catalanistes. Quins són aquests partits? Quina és l’especificitat pejorativa de la paraula catalanista? Que ens voldrà sortir ara amb l’argument, que són els partits que volen una dictadura dels catalans del Principat? O són els partits que defensen la llengua catalana? O no ho és catalana la nostra llengua? O no té llengua, vostè? O només arriba a modalitat dialectal? La FAPA s’ha posat al costat del professorat perquè no pot consentir que un grup d’incompetents enfonsi l’educació dels seus fills. Per això. Si volguessin dialogar, sabrien, si no ho saben, per què existeix tant de fracàs escolar. Els mestres ho saben perfectament. Els mestres són aquells a qui la conselleria d’Educació no consultarà mai.
 
            Ara resulta que el 90% del professorat són persones que es declaren antiEspanya, i que utilitzen els alumnes com escuts humans contra el PP, perquè el seu únic objectiu és difondre el nacionalisme catalanista. Això és el que ha comprovat vostè que ensenyaven els professors als seus alumnes? Això que vostè anuncia és molt greu. Això és prevaricar i injuriar. Ho sabia senyor diputat?
 
            Les injúries del senyor diputat, com si d’un brètol de taverna es tractàs, acaben de començar. Disposau-vos a sentir-ne de grosses. Diu que aquest grup de professors, més del 90%, no volen aprendre anglès, que adoctrinen en el catalanisme radical i que assetgen els professors sensats, seriosos, rigorosos, etc. i que se’n riuen d’ells. Això és una altra de les nombroses mentides que vostè usa en aquest escrit i frega el delicte. Quasi 50 anys d’ensenyant, els darrers 30, ensenyant en català, i no he vist mai a cap de les escoles i instituts on he estat, cap persona que es comportàs com explica el diputat. Una anècdota, si és que té proves d’una sola anècdota, no es pot convertir en categoria.
 
            Per què torna a utilitzar un dels recursos que malauradament fa servir el seu partit com és la por, si segons ell només són uns quants els que fan vaga? Ara infla la xifra que els descomptaran per veure si deixen de fer vaga davant l’anunci de la gran retallada. Resulta que segons el que diu el senyor Camps que llevaran per dia als que hagin fet vaga, el professorat hauria de guanyar 4.000 euros mensuals, i llavors la part proporcional de les pagues extres, etc. Això serà el seu sou no el dels educadors. Que ja hem fet vaga i ens han descomptat i sabem què ens descomptaran. Això que als sindicalistes no se’ls descomptava és la primera notícia que tenc, però sí li he de dir que en la meva època de sindicalista, a mi em varen descomptar. Una altra mentida. Que no en dirà ni una de sola, de veritat?
 
            Acaba fent un elogi de l’empresa privada, perquè pot acomiadar així com els ve de gust els treballadors. Acusa els mestres i professors de no estar ben preparats i de no voler fer formació contínua. I això ho diu una persona que ocupa un càrrec perquè ha estat digitat i que si l’avaluassin no resistiria ni uns minuts com a diputat, segons demostra amb aquesta carta. Això sí, està content, i aquí ve la seva darrera amenaça, se sabrà qui ha fet feina i qui no n’ha feta, el 90% senyor, i així suggereix que hi hagi llistes negres, amb noms i llinatges. Per començar, se li ha de dir que pot agafar les llistes i pot mirar arreu, ja que quasi tots han fet o faran vaga, però també ha de saber que tots hi som a aquestes llistes que vostè desitja conèixer. En aquestes llistes o a unes altres tots hi som, vostè també.