Amb els treballadors de Roca Santa Margarida-Els Monjos

El conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i el mateix President de la Generalitat de Catalunya no poden fer l’orni. Les dades d’atur en el conjunt de les comarques del Penedès són esgarrifoses: el nombre d’aturats al mes de juliol arribà a més de 44.000 persones. Si fa uns mesos els President visità una fàbrica de Roca al Brasil i la posà com a exemple de capacitat d’internacionalització, com és possible que, just a casa nostra, la mateixa empresa actuï d’aquesta manera tan irresponsable.
Res no és casual: la reforma laboral impulsada pel govern espanyol que garanteix l’acomiadament lliure continua fa els estralls que havíem previst. Ara, les víctimes són els 125 treballadors –i 50 llocs més indirectes– de Ceràmiques Foix-Roca de Santa Margarida i els Monjos, fàbrica en la qual es produeixen sanitaris, rajola plana, etc, que poden ser acomiadats arran de la intenció de l’empresa de tancar l’única planta de producció d’aquestes característiques que encara roman a Catalunya. Defugint tota mena de responsabilitat social i empresarial (des d’una minva de la qualitat del producte fins al no pagament de l’increment salarial del 2012, bo i passant per la no presència de pèrdues) i menyspreant la descapitalització que comporta expulsar l’especialització i l’experiència acumulada per les plantilles al llarg dels anys, els interessos egoistes empresarials de ROCA, d’entre els quals la voluntat d’aprofitar la possibilitat d’endegar expedients de regulació d’ocupació, només justificats per una previsió de minva d’ingressos i finançats mercès a la rebaixa de les indemnitzacions, hipotequen la recuperació econòmica del nostre país.
Les conseqüències són evidents: desertització industrial i exclusió social, per la qual cosa correspon a l’administració no defugir la problemàtica. Es cert que, arran de la darrera reforma laboral, la Generalitat de Catalunya ha perdut tota mena de capacitat a l’hora de lliurar l’autorització d’un expedient d’aquesta mena (raó per la qual encara resulta més indignant que CiU hagués donat suport al PP per aprovar-la). Amb tot, el govern de Catalunya no pot mirar cap a un altre costat, s’hi ha d’implicar, tant pel que fa al moment concret en què som ara com en tot allò que calgui posteriorment en funció de com acabi tot. Per exemple, la recol•locació dels treballadors, difícil si no s’actua atenent al fet que en el territori no hi ha empreses d’aquest sector i que l’edat de la majoria dels treballadors oscil•la entre els 43 i els 53 anys.
Un doble objectiu: fer costat els treballadors en totes les mobilitzacions i pressionar el Govern de Catalunya. I amb urgència!