Amb els minaires del carbó, per una solució al conflicte

Dimecres, els minaires del carbó de diversos territoris de l’Estat espanyol que han caminat camí de Madrid formant part de l’anomenada “Marxa Negra” hi arriben. I van des de terres del nord peninsular, Astúries i Lleó, però també des de Castella i l’Aragó. Els marxaries saben que s’hi juguen el futur immediat. Immediat, certament, perquè a llarg termini el carbó té els dies comptats. Si més no a la Unió Europea. I, pel que fa a l’Estat espanyol, més enllà dels compromisos adquirits respecte a les exigències mediambientals, encara més si es té en compte l’alt cost que en suposa l’extracció i la repercussió que suposa quant a les aportacions públiques al sector.
Aquest fet no treu que resulti veritablement indignant la manera com des del poder s’intenta fer fracassar davant l’opinió pública la lluita dels minaires, bo i intentant desprestigiar-los associant-los a sector “privilegiat”.
Els treballadors tenen com a obligació i responsabilitat primera la defensa d’un treball i un salari digne. Per això, de la supressió del seu lloc de treball se’n desprèn l’exigència de lluitar per l’establiment de plans alternatius que permetin als territoris i als seus habitants continuar treballant… vivint. I per això lluiten els minaires, raó per la qual no poden acceptar que s’escurcin els períodes pactats prèviament de tancament d’explotacions.
La Unió Europea va donar un període de transició i molts diners per a la reconversió econòmica. Però han estat malbaratats durant anys pel governs espanyols. I, ara, acabat temps i diners, el mateix poder que l’ha malgastat, el mateix poder que per raons polítiques i/o econòmiques durant anys tingué interès a mantenir el sector gairebé com a exclusiu (monocultiu del carbó) en aquells indrets, se’n vol desfer ja, de manera immediata. Convé desballestar. I prou perquè el dolor humà i territorial no es quantifica.
D’aquí que, malgrat la complexitat dels escenaris, els republicans ens sentim agermanats amb els minaires del carbó. I admirats per la seva capacitat de lluita perquè hom no pot deixar de pensar que tant de bo els treballadors de la indústria catalana (pensar que la indústria de la motocicleta a Catalunya se’ns ha fos davant la inoperància dels governs espanyol i català) haguessin mantingut un nivell de mobilització semblant.
Per això, demà dimarts farem tot el possible per ser amb ells quan s’acostin a la ciutat de Madrid. Un simbòlic missatge de solidaritat del republicanisme català.