amb el 21% d’IVA, la música en viu, les arts escèniques i el cinema tocats de mort

Volem que el govern rectifiqui i per això presentem aquests dies d’agost al Congrés una iniciativa parlamentària perquè el mes de setembre l’IVA dels productes culturals retorni al 8%
En els darrers anys els pressupostos de l’Estat han reduït les aportacions econòmiques a les arts escèniques i a la cultura audiovisual. I enguanys de manera extraordinària: 24% per al teatre i 35% menys per a la cinematografia (n’és exemple el fet que gairebé han deixat en el no-res el fons que ERC havia pactat i introduït en la darrera Llei del Cinema confegida durant el mandat Zapatero per a la producció cinematogràfica en llengües distintes a l’espanyola).
Paral.lelament, el context econòmic depressiu ha afectat el sector de les indústries culturals, tal com es reflecteix en les dades relacionades amb el descens del 12,2% dels nombre de concerts de música en viu des de l’any 2008, acompanyada d’una reducció del 23,2% en el nombre d’espectadors i del del 11,3% en la facturació.
D’igual manera, dades provinents de les associacions empresarials i professionals ens paleses que els concerts promoguts per iniciativa privada la mateixa facturació va caure l’any 2011 en un 12.6%.
D’aquesta patacada, tampoc no se’n lliuren les Arts Escèniques, tal com es reflecteix en el nombre d’espectadors i de recaudació (10% a la ciutat de Barcelona) I, pel que fa al cinema, en el període 2004-2011, l’assistència a sales de cine evoluciona cap a una minva d’un 32%.
Quin sentit té, doncs, que el govern espanyol hagi aprovat l’increment a partir de l’1 de setembre de l’IVA, bo i passant del 8 al 21%? Aquesta mesura comportarà una enorme crisi en un sector que, avui per avui, significa el 3,2% del PIB i dóna feina a gairebé 500.000 persones en el conjunt de l’Estat. Conseqüències nefastes, doncs, per a la producció i creació culturals i, alhora, també potencialment nefastes per a la pluralitat cultural i l’accés a la cultura per part de la ciutadania.
Aquesta mesura del govern situa l’Estat esànyol en un escenari d’excepcionalitat a Europa. Els percentatges (IVA) dels estats europeus oscil.len entre el 0% de Noruega fins al 13% de Portugal, bo i passant per França, on el govern àdhuc l’ha rebaixat al 4,5%. O el cas d’Alemanya (7%) i Holanda (6%), que demostren de manera fefaent fins a quin punt el percentatge espanyol se’ns presenta difícilment comprensible i assumible. Valgui l’exemple holandès com a demostració de la bestiesa dels increments: davant les conseqüències nefastes, el govern d’Holanda corregí la mesura i situà el percentatge en el 6% actual.
Evidentment, la mesura del govern ha generat un gran alarma perquè es calcula que en els propers mesos es pot arribar a destruir fins a 3.226 llocs de treball directes i un 20% de les empreses hauran de tanca. Ergo som davant d’un escenari de nous descensos en les contribucions a la Seguretat Social, en la recaptació de l’impost de societats, en l’IRPF i increment de despesa en prestacions d’atur.
Anem contra-rellotge i, difícilment, podrem provocar el debat abans de l’1 de setembre, però almenys intentarem a través de la iniciativa que presentem en el registre del Congrés que el debat es faci com abans millor i donar-nos una oportunitat de fer veure a la majoria parlamentària que li cal rectificar.
Desgraciadament, el PP té majoria absoluta i segueix aferrat a les tesis suïcides de la retallada indiscriminada i arbitrària que els porta a “matar” sectors que, avui per avui, com ara aquest que tractem ara o el de la dependència (serveis a la persona) encara se’ns presenten com a potencialment generadors de llocs de treball.