Amadeu Casellas ens recorda el “genocidi” a les presons de la democràcia

A Vic, conjuntament amb Gorka Ramos de la CNT  i David Fernàndez de la CUP, vaig tenir el goig de presentar el llibre de l’amic Amadeu Casellas “Un reflejo de la sociedad”,  crònica de la seva llarga estada a  les presons de la democràcia.
Molts de vosaltres ja coneixeu l’Amadeu i en sabeu la seva trajectòria:  més de vint-i-cinc anys a la presó, cap delicte de sang, i un constant compromís de reivindicació dels seus drets i els  dels altres interns al llarg dels anys d’empresonament. Davant de les reivindicacions, el sistema respon, desgraciadament,  amb repressió.
Tot i els permanents càstigs d’aïllament, tot i la dificultat extrema que suposa haver d’assumir l’inici i  manteniment de vagues de fam (una de les quals de cent dies), tot i les penúries, l’Amadeu fou capaç de resistir.  Es  exemple de resistència, la qual cosa ens remet a les heroïcitats dels resistents.  Resistir amb conviccions és vèncer, fet que ens porta a qualificar l’Amadeu, malgrat que dir-ho pugui  semblar una frivolitat, de persona privilegiada.  
I és així, certament,  perquè, malgrat haver passat mitja vida a la presó, ara pot transmetre’ns el seu testimoni de resistència en nom de tantes persones anònimes que no ho poden fer perquè moriren o no gosaren plantar-se. Ara, que tant i tant fem per reparar les víctimes del feixisme de la Dictadura franquista en ser conscients que en depèn la fortalesa dels valors democràtics futurs, és urgent conèixer i tenir consciència del genocidi que ha suposat la mort i el sofriment de milers de persones a les presons en els darrers trenta anys.  Toxicòmans, immigrants, pobres de tota condició que arran del Codi Penal  de 1995, l’anomenat Codi Penal de la democràcia,  veieren com s’impedia la redempció de pena amb el treball. Conseqüència: naixement d’un veritable negoci:  treball a les presons mal pagat  i  construcció de nous centres penitenciaris. D’això últim en sap prou l’empresa de Florentino Pérez . I compte amb el Codi Penal  que ve, patrocinat pel senyor Gallardón, molt més dur encara,  que completarà el desballestament de l’Estat de Dret que ha suposat la creació d’un sistema judicial per a rics  i una altre per a pobres.
I la història recent no és altra que la història d’afectats de toxicomanies permanentment tancats i mai no tractats (n’hi ha algun que se n’hagi sortit estant-s’hi?); de ciutadans infectats de VHS morts sols i aïllats; de ciutadans tractats amb drogues legals per tal de mantenir-los passius, a qui mai s’ha ofert  un programa individualitzat; de ciutadans maltractats, colpejats, aïllats en cel·les de càstig durant dies i dies, ciutadans explotats econòmicament a la mateixa presó;  de ciutadans desesperats de veure com la família no podrà econòmicament pagar els serveis jurídics o, si ho fa, haurà d’endeutar-se;  de ciutadans sotmesos a la voluntat de jutges de vigilància penitenciària  militants d’ultradreta i de carcellers corruptes que denigraren  la feina dels funcionaris honrats; de ciutadans sense drets per la seva condició d’immigrants convertits en mà d’obra barata  en un centre penitenciari; de ciutadans víctimes de la incapacitat de l’administració per aturar l’entrada de droga a les presons; de ciutadans que són víctimes de la hipocresia de polítics encaren la qüestió només des d’una vessant electoralista… Continuo?
De llibres com el de l’Amadeu, se n’han d’escriure molts si volem que les noves generacions tinguin consciència del que ha passat, del que passa i del que hem de superar urgentment.
Per això, volem també conquerir la República. Per fer realitat allò que conforma el lema de la Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà: “Les persones són més importants que les coses”, raó per la qual ens cal un Codi Penal radicalment distint i una política penitenciària que tingui com a eix principal la dignitat de les persones.