El primer trimestre de 1928, el doctor Carles Cardó va publicar una tríada d’articles tan excepcionals que continuen sent plenament actuals: “Tres coses que no tenen importància”, “Tres coses que tenen importància” i “L’honestedat, màxima importància”.
El primer d’aquests articles començava així: “Entre tanta munió de coses que ens obturen la percepció, n’hi ha tres que no tenen importància: la petitesa material, el fracàs del moment present i la manca d’altaveu”. Segons el canonge Cardó, “ser petit no té cap importància, quan es tanca dins la pròpia entranya un esperit capaç de desplegaments magnífics”.
Per aquesta raó, “la manca d’èxit immediat és una altra de les coses que no tenen importància”, perquè “la característica més albiradora i inconfusible de l’home que té raó és que sap esperar”. I, en aquest sentit, encara que ens costi ser-ne conscients, el triomf que indubtablement assolirem en el futur ja ens corona de llorer en el present. De fet, és “a les catacumbes on revinclen totes les forces germinatives del planeta”.
I, per tant, no tenir altaveus tampoc és important, atès que és “més penetrant la veu fina que es filtra (…) ànima endins que la veu forta que eixorda l’ambient i fa trontollar solemnement els vidres”. Tant és així que, moltes vegades “on ressonava el plany o la befa, han esclatat clarins de victòria llargs segles inesperats i damunt la terra sequívola i pedregosa on ni la molsa no podia clavar la seva arrel menudíssima han sorgit esplèndides esponeres de civilització”. En definitiva, tots nosaltres hauríem de preparar-nos per ser “aquella paraula nova, aquell esperit inèdit, aquell ideal nonat, adorables de silenci, formidables de simplicitat, prenys de les més llargues eficàcies”.
Article publicat a l’Avui el 16 de gener de 2009
