Tenc lectors que es preocupen per si dels articles que escric es pot derivar més odi, del que intent evitar. A aquests lectors els vull dir que l'únic que faig és intentar denunciar o denunciar fets ocorreguts que no són massa normals que passin a un Estat que es vanta de la seva democràcia, cosa que li falta de totes, totes. Ara vos en posaré un exemple. A la final de la copa del rei, les autoritats espanyoles només tenien una preocupació, que no se xiulàs l'himme espanyol o l'entrada del rei a l'estadi. I que no hi hagués símbols que demostrassin que un sector del públic estava a favor dels presos polítics i en contra que aquest estat hagi actuat perquè n'hi hagués… de presos polítics. A un estat democràtic només s'haurien d'haver preocupat que el públic no entràs a l'estadi objectes prohibits, com poden ser les bengales o objectes amb els quals es pogués fer mal, cas que hi hagués alguna problemàtica imprevista. Llavors quina va ser l'ordre que va rebre la policia i la guàrdia civil de l'estat democràtic? Que no podia entrar cap peça de vestit que fos groga, i, en canvi, podien entrat banderes de la policia nacional i de la guàrdia civil. Aquesta era l'ordre o les ordres que tenien els mateixos que s'havien encarregat de reprimir votants el dia 1 d'octubre.
D'aquesta manera, els assistents varen poder entrar banderes de Tabàrnia, si anaven acompanyades d'una de la policia nacional que tenia imprès el lema següent: “defensores de nuestra unidad”, o de la guàrdia civil amb el lema “viva la Guardia Civil”. D'aquesta manera, l'estat democràtic volia demostrar que la gent es trobava al costat de la policia nacional i la guàrdia civil, que el dia 1 d'octubre per impedir que la gent pogués votar havien causat un miler de ferits. Aquesta, senzillament, és la meva denúncia, perquè que això passàs hi ha responsables polítics, que són els principals culpables. Ara, cadascú que cerqui qui són aquests responsables.
Amb els pressupostos actuals i si la puja als jubilats és amb efectes retroactius.pot ser que un jubilat mileurista cobri 15 euros més, però és que a la policia li han pujat el sou uns 561 euros i a la guàrdia civil uns 720 euros. Es veu que s'ha premiat la seva eficàcia per fer creure els votants catalans o per fer veure que varen ser més eficaços que els mossos d'esquadra. Per fer aquesta puja no necessitaven els vots del PNB.
Continuant amb el mateix tema, l'escàndol del màster de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, ha deixat en segon terme una presumpta trama en la qual s'assegura que la universitat Rey Juan Carlos atorgava graus o llicenciatures sobre Criminologia a policies nacionals al cost de 3.000 euros, per accedir i promocionar a obtenir alts càrrecs de comandament dins el cos. Ho ha assegurat Alternativa Sindical de Policia (ASP). Tot això s'està investigant. Veurem què és el que surt a la llum.
La cadena de televisió, la sexta, ha fet una enquesta en què hi havia aquesta pregunta: Està a favor o en contra que els líders independentistes continuïn en presó preventiva? A Espanya hi ha un 62,1% de persones a favor un 34,3% en contra i no ho saben o no contesten, un 3,6%. En canvi, a Catalunya, un 27,2% hi està a favor, un 71,7% en contra i no ho saben o no contesten, un 1,1%. El que no es diu és si quan es mira a Espanya, si Catalunya hi està inclosa o no, perquè si hi estigués això voldria dir, que la xifra seria molt superior, quan no se'ls compta. Aquí queda demostrat què es fa a l'Estat espanyol. Sembla que es fa allò que tant s'acusa als líders independentistes de fer, és a dir, de l'adoctrinament. I aquesta és una altra vegada la meva denúncia. S'acusa de fer adoctrinament als independentistes, a les escoles catalanes i els únics adoctrinadors són ells, els líders dels unionistes. Com es nota que avui, és molt més fàcil ser unionista que separatista. Aquesta paraula és la que els agrada usar a ells i a mi no em fa por usar-la, perquè sé que el resultat que es podria obtenir si vivíssim en un estat democràtic, és que el simple exercici del dret a decidir podria donar com a resultat, una separació. I aquí teniu el bessó de tot el que volia dir.
