Allò que és important

El segon de la tríada d’articles publicats pel doctor Cardó, el primer trimestre de 1928, es titulava “Tres coses que tenen importància”. I, en concret, hi afirmava que les tres coses més importants són viure, tenir raó i servir aquesta raó amb honestedat.
Si m’ho permeteu, gosaré interpretar-lo en els següents termes: “viure” significa posar-se al servei de la comunitat; “tenir raó” vol dir treballar per al seu benestar material i, sobretot, espiritual; i “servir la raó amb honestedat” implica que no hem de caure en cap temptació i no ens hem de deixar portar per cap drecera, que ens allunyi del nostre compromís cívic i ètic amb aquells que ens envolten i amb nosaltres mateixos.
Més literalment, quan una col•lectivitat tan sols pensa en termes econòmics, “mor indefectiblement”. En canvi, “no és mor quan es té una ànima”, doncs per a aquesta “no hi ha bales, ni metzines, ni microbis”. Tant és així que “no creure això, no veure això, és condemnar-se voluntàriament a mort”. En realitat, “més que fer brogit de passes, més que eixordar l’aire a crits” l’únic veritablement important “és viure”. I, encara que en ocasions qui té raó pugui perdre, “serà per enfortir-se en l’adversitat i esdevenir millor i més savi per aprofitar l’èxit el dia que vingui”. De tal manera que, si no defallim en el nostre constant esforç davant les adversitats, qualsevol derrota de la raó serà sempre ”un element de la seva victòria futura”.
En paraules del mateix canonge Cardó: “Importa moltíssim, doncs, de tenir raó, de tenir-ne sempre, de tenir-ne pertot, de no deixar-nos seduir per una petita victòria aparent i fugaç a canvi de sacrificis de la raó”. Atès que, “la tercera cosa que té importància és servir la raó amb honestedat”.