Alló que és el realisme ingenu
De vegades no tot és com a un li sembla. Quan et mires les coses des de fora, són diferents.
Algun exemple és la gent que li agradava Reagrupament i llavors quan va veure les dimissions va deixar d’agradar-li.
Bé, doncs és evident que si t’ho mires des de fora, pots pensar: Vaja, quin desastre, ja s’estan barallant, quina colla.
Si tens una mica d’ull i no agafes directament allò que diuen els mitjans, uns mitjans que com deus saber, mai han dit res de Reagrupament, pots arribar a fer-te preguntes filosòfiques molt aclaridores.
Anem a posar exemples pràctics.
Per què han dimitit? Que no s’ha tolerat? A quin partit algú dimiteix d’un càrrec així? Per què els mitjans han tingut tant interès en fer-ne difusió, i fins i tot algun diari es va inventar quelcom que ara no ve al cas?
En tot cas, si no t’has parat a pensar tot això, abans d’arribar a qualsevol conclusió, potser definida per mi, com a injusta, cal que parlis, t’informis, però de fonts veritables.
Bé, això només era un exemple i crec que no cal que em posi a explicar tot el que va passar que no és l’objectiu del meu article.
Doncs bé, des de fora, quan un no sap, i es deixa influir massa per l’única informació que li arriba, cau en la ingenuïtat.
Un altre exemple , és ser associat a Reagrupament i no estar a la comissió.
Jo vaig decidir entrar-hi per motius de desconfiança, però no de desconfiança cap als meus companys ni cap a l’associació, sinó desconfiança que no es fes res.
Mireu, estant a dins la comissió, m’he adonat que des de fora poden pensar que durant els 2 mesos que portem no hem fet res, però la realitat és que ens hem reunit cada setmana, en una reunió llarga, de 3 hores, i hem preparat moltes coses i decidit d’altres.
La feina que va portar Sant Jordi, la gent no ho sap, la feina que va costar repartir-nos territoris per ser més propers al ciutadà, la activització del web, facebook.. i tantes d’altres.
Sé que tenim un problema greu, però que estem intentant solucionar i sobretot des del Vallés. Aquest problema és la falta de comunicació als associats i la falta de temps d’ells per fer-nos cas.
El fet es que Reagrupament bàsicament, per no dir tot, està format per gent que no es dedica a la política professionalment, i es que no guanyes pas diners per tenir un càrrec aquí, i ben orgullós que estic jo, és més, em sento millor.
La gent de Reagrupament són arquitectes, enginyers, metges, empresari. Iperquè no gent més humil però igual de treballadora com fusters, músics, pintors, escultors, poetes i escriptors.
Reagrupament som tots. Hi cap tothom.
Perdoneu que m’hagi desviat un moment del tema principal però m’agrada aclarir certs aspectes, que potser sorgirien després com a preguntes.
Doncs el que deia és que hem de potenciar la comunicació del que fem, als associats. I des del Vallès ho estem fent prou bé.
Tot i així a tots els reagrupats que em llegiu us vull demanar paciència, perquè som molt joves i encara falta acabar de filar certs aspectes. I més que paciència, confiança. Molta confiança, perquè encara que des de fora penseu que no es fa res, estem treballant tot el que podem i més. Per què no som gent estranya, ni més destacats. Jo , i crec que la majoria dels que formem les executives, tenim una cosa clara: No per tenir un ‘’càrrec’’ vol dir que siguem diferents. Jo per tenir un càrrec, no aniré a les manifestacions amb corbata i sense cridar. Penso fer el mateix que feia fins ara, penso anar casa per casa repartint follets, perquè no són només els que no estan a la executiva qui ho han de fer, sinó que hem de ser tots. Ningú és més que l’altre.
Per tant, confiança.
I als que no sou de Reagrupament i dubteu, només us diré, que som una colla de gent, amb ideologies diferents, però que ens uneix una cosa, i que és el que ens fa forts. A vegades discutim si, i què? Qui no discuteix? Però tots nosaltres sabem per què formem part de Reagrupament, i sabem que les diferencies ideològiques no ens separaran ara, sinó quan siguem independents.
Siguem valents, siguem confiats, votem la candidatura independentista que proposarà Reagrupament, o a la que s’adherirà, vés a saber. Per què és el moment idoni, perquè ens ho hem de creure.
Resto sempre a la vostra disposició,
Un associat més de Reagrupament
Josep Prat
