- Publicitat -
S'ha de ser tanoca i babau per anar repetint -com si la paraula autodeterminació no existís-, que Catalunya no pot fer un referèndum per saber què pensen els catalans sobre l'autodeterminació. I punt final, no cal parlar-ne més! És clar que un tanoca no veu més enllà i l'importa un rave parlar d'autodeterminació, d'independència i de tot canvi que pugui haver-hi en una societat que, com a curts de gambals que són, ja els hi està bé per a la seva conveniència. I dins d'aquesta conveniència, abans eren carn i ungla: el PP, PSOE/PSC i C's i ara són carn i ungla el PSOE/PSC, PP i C's. És allò que en matemàtiques en diuen: “l'ordre dels factors no altera el producte”
De tanoques i mentiders tota la història n'està plena, però algunes persones que no ho són, perquè a vegades actuen com si allò que saben de la seva existència, quan parlen sembla que en història vagin molt despistades?
Isabel Celaá, nova ministra d'educació del govern central, catedràtica de llengua i literatura anglesa i llicenciada en Dret, filosofia i filologia anglesa, perquè es fa passar per tanoca i mentidera sabent que el que diu no és veritat? O potser és tanoca i mentidera, per què en aquest invent que en diuen Espanya, per arribar a ser catedràtica, llicenciada i ministra tant se val sigui una persona equànime, equilibrada i justa com no? Vés tu!, a saber com ha aconseguit tots aquests títols acadèmics. Hem vist aquestes últimes setmanes, com en aquest país de pandereta, s'aconsegueixen màsters i títols sense anar a classe ni estudiar.
-Pacte internacional de Drets Civils i Polítics, ratificat – i, per tant, d'obligat compliment- pel Regne d'Espanya:
“Article 1. Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació. En virtut d'aquest dret determinen lliurement el seu estat polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”
De diversos articles que té aquest Pacte Internacional, aquest és el primer, perquè quedi clar i que tothom ho entengui, abans d'entrar en altres articles que poden portar a una interpretació més difícil.
“Els Pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l'Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne d'Espanya des de 1977 -publicats en el BOE, el 30 d'abril de 1977- reconeixen el dret dels pobles a l'autodeterminació com el primer dels drets humans. La Constitució espanyola del 1978 determina al seu article 96 que els tractats internacionals ratificats per Espanya formen part del seu ordenament intern i, en l'article 10.2, estableix que les normes relatives als drets fonamentals i les llibertats públiques s'interpretaran d'acord amb els tractats internacionals aplicables en aquesta matèria”.
Aleshores perquè la ministra menteix (pensant que els catalans ens mamem el dit) quan diu: La petició de Torra demanant un referèndum pactat “no té recorregut”. “El dret a l'autodeterminació no existeix, no està contemplat ni a la Constitució ni a cap constitució dels estats democràtics homologables, i per tant no existeix” I es queda tan ample! Ells, PSOE/PSC, PP i C's que sempre ens recorden als catalans que les lleis s'han de complir, perquè ells no compleixen moltes lleis de la Constitució espanyola i les de qualsevol organisme al qual pertany Espanya, segons el seu propi interès. I després surten els manaies i titelles de la Unió Europea dient que aquest tema d'autodeterminació, és un afer intern del govern espanyol. Com es nota que tampoc s'han llegit l'article primer d'aquest Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. I en cas de fer-ho se'l passen per l'engonal i tal dia farà un any. Sempre em pregunto perquè els catalans hem de complir i ser estrictes amb les lleis establertes i, els altres -govern espanyol, Unió Europea, Comissió Europea, etc. -tenen barra lliure per interpretar-les com vulguin.
No! Senyors vividors a costa dels europeus, encara que no hi hagi euros pel mig, és un afer de la comunitat europea, representada pel seu President, vicepresidents i els 750 diputats. I se n'ha de parlar i debatre al Parlament Europeu.
A la “llumenera” Celaá, que li ha tocat la rifa en ser anomenada ministra d'educació -escollida, tot sigui dit, per un altre “setciències” com P. Sánchez- se li hauria de recordar que si, com ens refrega per la cara als catalans, l'autodeterminació no està contemplada a la Constitució ni a cap constitució dels estats democràtics homologables, tampoc està contemplada en cap constitució de qualsevol democràcia homologable, tenir presos polítics ni exiliats. I per molt que diguin la ministra, els seus companys i el seu president, Espanya té presos i exiliats per motius polítics. O potser, no reconeix l'Estat espanyol com una “democràcia homologable”, ja que el verb homologar en una de les definicions dels diccionaris la defineix com: “Reconèixer, considerar vàlid després de la verificació corresponent”?
S'hauria de veure que entén la ministra Celaá per “estat democràtic homologable”, perquè reconèixer i considerar vàlid després de la verificació corresponent, l'Estat espanyol, com “estat democràtic homologable” s'han de tenir moltes penques! Tanmateix, si el que anomenen Espanya, fos un “estat democràtic homologable” sí!, existiria l'autodeterminació i hauria de “tenir el seu recorregut”.
I a casa nostra, com sempre, amb el lliri a la mà i parant la galta, mentre que els somiatruites dels nostres “pares de la pàtria” esperen que els cants de sirena que ens canten contínuament des de la capital es compleixin.
Com pots seure en una taula a parlar amb una persona desagradable i malcarada que fa quatre dies t'ha titllat de “nazi”?
Com pots seure en una taula amb una persona desagradable que et diu que vol dialogar, però també t'adverteix sobre què pots i no pots parlar?
Com pots seure en una taula amb una persona desagradable que diu vol dialogar i abans de reunir-se avisa al president Puigdemont, al Govern actual de Catalunya i a tots els catalans que: “hem d'oblidar l'1-O i aspirar a parlar d'altres qüestions”? Això no és diàleg sinó fotre's de tots els catalans!!
Com pots seure en una taula a dialogar amb una persona desagradable que es considera democràtica, i té ciutadans nostres a la garjola acusant-los de fets inventats pels seus jutges amb total conxorxa amb el govern central?
Fins que no tinguem els presos polítics i exiliats, lliures i a casa amb els seus familiars no hauríem de dialogar re amb els seus carcellers, que no són altres que el govern central amb connivència dels jutges i fiscals de l'estat.
Té raó Aamer Anwar, advocat defensor de Clara Ponsatí, que en una entrevista ha sentenciat: “Negociar amb Espanya tenint presos polítics i exiliats és com fer-ho amb un gàngster”. També ha dit: “En aquest temps m'he convertit en un estudiant de la política catalana i m'he adonat que el partit socialista està al mateix costat que el partit de Rajoy. Uns són conservadors i els altres socialistes però quan es tracta de Catalunya són el mateix”
Benvingut al club, Aamer Anwar, els catalans fa molts anys que ho sabem! Tanmateix, els catalans som educats i encara els obsequiem amb llibres i ratafia! Mare meva! Gastem una diplomàcia que és una vergonya i pur teatre!
Els nostres polítics llançant les campanes al vol amb promeses que saben no compliran, es pensen que tots plegats som uns babaus i ens creurem que tots els nostres problemes es resoldran i aconseguirem el nostre somni de llibertat. El meu últim article referint-se als governants del nostre Parlament, els acusava de ser uns passerells però potser em vaig quedar curt, ja que si ells ho són perquè contínuament volen ser enganyats pel govern central, sigui PP o PSOE/PSC, ara, amb el nou govern socialista sembla que tot tingui solució i anirà bé com mai. Venedors d'il·lusions! Què esperen? A banda de ser uns passerells, amb els segles que coneixen als nostres veïns de ponent enllà, tota la vida seran uns somiatruites.
Si no són uns somiatruites perquè tot sovint ens parlen d'autodeterminació, de referèndum, d'independència i que som República si saben que mentre a Madrid hi hagi un govern engalipador i entabanador, d'aquí a cinc-cents anys els nostres descendents encara estaran desfullant la margarida?
També pot ser que els nostres somiatruites que governen Catalunya, llegeixin l'article sobre l'autodeterminació i creguin que tampoc existeix i tot sigui una enganyifa. De més verdes en maduren!
Pensen els nostres polítics que moltes independències proclamades després de la segona guerra mundial, totes ho han aconseguit pactant amb el govern central de l'estat al qual pertanyien? Unes autodeterminacions han vist la llum després de revolucions amb morts, altres amb revolucions pacífiques; altres amb pactes per les dues bandes i també s'han aconseguit independències a través de la unilateralitat, les quals els tribunals internacionals les accepten sense veure-hi cap trencament ni desobediència a cap llei, ja que la voluntat dels ciutadans d'un poble està per sobre de les constitucions vigents a qualsevol estat.
Així doncs, a què esperen els nostres polítics? Desobeïu! Trenqueu les cadenes que ens fan ser presoners! No sigueu tan primmirats i tireu pel dret! Ni passerells ni somiatruites! Pràctics i decisoris.
Acabo aquest article amb unes paraules de Vicens Vives a “Notícia de Catalunya”, i que escriu tot referint-se a fets històrics de la nostra terra: “Creixen, s'encimbellen, semblen conduir a alguna cosa ferma i, no obstant això, es desfan com l'onada que trenca a la platja”
Acabo aquest article amb unes paraules de Vicens Vives a “Notícia de Catalunya”, i que escriu tot referint-se a fets històrics de la nostra terra: “Creixen, s'encimbellen, semblen conduir a alguna cosa ferma i, no obstant això, es desfan com l'onada que trenca a la platja”
Jaume Meneses
Publicitat
