La resposta de les institucions europees davant l’actual crisi econòmica ha estat clarament insuficient.
El Banc Central Europeu es continua ocupant exclusivament de baixar els tipus d’interès, quan –de fet– la situació de les empreses i la realitat de les expectatives econòmiques no depèn en absolut d’aquesta mesura. D’altra banda, la Comissió Europea està més preocupada pel dèficit públic i pel compliment del Pacte d’Estabilitat que no pas per la sortida de la crisi i la creació de llocs de treball. I, finalment, el Parlament Europeu es troba acomodat per unes majories formades per populars i socialistes que no han demostrat cap capacitat a l’hora d’abordar les reformes necessàries per sortir de la crisi.
El que defensem des d’Esquerra (i des dels partits independentistes de Galiza, d’Euskal Herria, d’Escòcia o de Gal•les, i també des dels Verds) són propostes econòmiques valentes i transformadores. Unes propostes que corregeixin les males pràctiques de blindar els sous abusius dels alts directius de les grans multinacionals; mesures que estableixin uns criteris comuns per al conjunt de les entitats financeres d’arreu de la Unió Europea, perquè no pot ser que les actituds insensates d’alguns bancs, que han de ser rescatats amb diners públics, no comportin cap conseqüència per als seus responsables (tal com ha passat a Caja Castilla-La Mancha); accions que acabin amb la impunitat dels paradisos fiscals, amb un major control sobre el moviment de capitals; o resolucions que posin fre a l’especulació urbanística, en la línia de l’informe Auken sobre el País Valencià impulsat per una diputada del Grup Verds-ALE, en què també s’integra ERC.
Defensem projectes que reforcin les mesures necessàries per canviar el model productiu, propostes com les que ja ha dut a terme Esquerra des del govern de Catalunya, amb els Pactes Nacionals per la Recerca i la Innovació, per l’Educació i per la Immigració.
Es tracta de vetllar per aquells factors dels quals en depèn la productivitat del sistema econòmic.
