És cert que fins ara l’Europa que coneixem és una Europa de les elits. La Unió Europea (UE) és una realitat institucional imposada als ciutadans des de dalt, a l’estil del despotisme il•lustrat. La UE és una entitat creada i defensada pels euròcrates, caracteritzada per un evident dèficit democràtic, pel que fa a la participació ciutadana en els processos de presa de decisions. Aquesta mancança estructural es tradueix en el desconeixement de la UE per part de la ciutadania, així com per la incomprensió i un cert rebuig envers el projecte de construcció europeu. Per tant, hauríem de ser capaços de superar aquesta feblesa democràtica estructural, tot establint connexions entre els ciutadans i les institucions europees, atès que la percepció de llunyania i d’inutilitat són els principals motius d’abstencionisme a les eleccions.
Des d’aquesta perspectiva, resulten especialment convenients les propostes de governança que podem aportar des de l’àmbit del centre-esquerra modern i transformador que s’enquadra en el grup parlamentari “Verds – Aliança Lliure europea” (on hi ha Esquerra Republicana de Catalunya). Els partits conservadors (tant de dretes com d’esquerres) continuen defensant l’Europa dels estats, en què el Parlament Europeu encara té una veu molt limitada i, per tant, molt allunyada de la ciutadania. Factor que contribueix a mantenir els privilegis d’unes elits polítiques i burocràtiques, prepotents i massa geloses de les seves competències. I, en aquest sentit, cal tenir present que, a mesura que reforcem el paper del Parlament, Europa anirà esdevenint una realitat més oberta als ciutadans.
Els partits conservadors de dretes governen a la majoria dels estats europeus i, al Parlament Europeu, són majoritaris des del 2004. Els pronòstics sobre les properes eleccions del 7 de juny auguren la reedició d’aquesta majoria de dretes, dins de la qual la nacionalitat més representada serà la italiana. (I, malauradament, el fet que pertanyin al partit polític de Silvio Berlusconi fa innecessari qualsevol comentari addicional). Sens dubte, aquesta no és la millor opció per superar la crisi ni per liderar la construcció de l’Europa política i social. Ans al contrari, atès que les seves idees (compartides per molts dels partits que formen part del grup socialista europeu) han contribuït a fer més profunda la fossa de la crisi actual. Ara, doncs, ens calen propostes modernes i transformadores d’un centre-esquerra intel•ligent i coratjós, capaces de combinar la llibertat de mercat amb la imprescindible regulació pública dels excessos especulatius dels mercats financers. De fet, l’imperatiu d’una Europa política i social és d’ara endavant encara més evident.
En definitiva, necessitem una majoria de centre-esquerra al Parlament. Hem d’apel•lar, per tant, al vot útil d’un centre-esquerra modern, transformador, intel•ligent i coratjós. I, en aquest sentit, cal recordar que el 2009 és l’any europeu dedicat a la creativitat i a la innovació. I, per tant, les properes eleccions europees del 7 de juny són una bona oportunitat per anar preparant la transformació del nostre model productiu. Europa i Catalunya han de fonamentar el seu futur en l’economia del coneixement, en la innovació tecnològica, en la promoció social i en el dret a decidir democràticament.
Article escrit amb Mar Juvinyà i Castan
