Algú pensa anar a la Diada?

Aquest any no havíem mirat encara quants inscrits hi ha a la Diada d’enguany. Generalment, a aquestes alçades, a gairebé un mes de la gran manifestació, l’assistència és mitjanament baixa. Quan falta poc per acabar l’agost la cosa ja és digna, però encara força insuficient, i quan arriba la darrera setmana, la d’abans de la Diada la cosa es dispara i s’acaba omplint, malgrat que no amb la densitat de persones desitjada comparada amb els primers grans anys. Però aquest any, ens hem trobat que la cosa està verge. Tots els trams indiquen a hores d’ara una ocupació nul·la, i el clima polític d’enguany i la certa divisió que s’ha propiciat des de l’ANC, des del moment en què es va implicar per crear un quart espai independentista fins a l’enfrontament, sobretot amb ERC, i amb la resta per la clàssica mania dels catalans de castigar allò que no ens agrada o no és el més pur. Qui pot governar una massa d’entrenadors del Barça enfurismada perquè no s’està fent bé (la qual cosa no deixa de ser una evidència, és clar). Com ho fem per anar tots a l’una quan cadascun d’aquests entrenadors del Barça proposen una recepta diferent? I què podem fer quan ens trobem que, de sobte, tots estan a Twitter? I mentre discutim una i altra vegada quina és la tàctica bona, sense saber-ne massa cap, seguim palplantats a la platja veient com s’acosta l’onada del tsunami de la sentència dels presos. I sabent-ho, seguim sense saber què fer.