Algú es creu aquest judici?

Aprofitant el cap de setmana, moltes persones es troben amb les seves amistats i, qui més qui menys, demostra que ha anat seguint el judici del procés, com ahir també testimoniava el Dietari. I la sensació en molts sectors és la d’incredulitat. En primer lloc, pel prejudici generalitzat de la poca confiança que hi ha sobre la justícia espanyola, sobretot quan ha de dirimir sobre temes que van en contra de la ‘unidad de la nación’. Un prejudici que se sustenta en els 6 anys llarga de procés i la reacció dels togats. Però sobretot, per les sessions en si. Les acusacions només intenten incriminar els líders processats ensenyant-los tuits propis i fins i tot de tercers, i de ‘proves estrella’ contra ells només tenen un document anomenat ‘Enfocats’, unes proformes a Unipost i una agenda de l’exnúmero 2 de Junqueras, Josep Maria Jové. Poca cosa més. Ni trucades in fraganti, ni càmeres de videovigilància incriminatòries, ni emails delatadors. Al judici no ha sortit res que no sapiguem, de moment. A més, a la fiscalia encara se la veu peix i poc preparada. Incapaç d’acorralar ningú, encara no ha demostrat la rebel•lió, com fins i tot ‘Le Monde’ posava de manifest aquesta setmana. I els testimonis? De moment, els que tenen més pes polític ja han desfilat aquests dies, i tampoc estan posant contra l’espasa i la paret cap acusat. De moment tot són obvietats, i la discussió es continua basant en la desobediència i en quins moviments polítics va fer cada actor en les setmanes clau. De nou, parlar de reunions entre polítics mantingudes aquí i allà. De com es va tramar la suposada violència, res de res. Tot plegat, un procés judicial difícil de creure. Marchena continua amb les presses. Però li pot jugar en contra, perquè si corre més del compte, es pot quedar amb encara menys arguments per la condemna d’escàndol que desitja.