Alfonso Guerra, el nacionalisme i el nazisme

       
            Alfonso Guerra, aquell que gaudia quan el Congrés passava el ribot al reformat Estatut d’Autonomia del Principat. Ho recordau? Ell que era tan feliç ara no sap per què ni per on ha arribat la tempesta sobiranista. És el mateix, encara diputat pels segles dels segles, que ha aprofitat les festes de Nadal de 2012 per enviar una felicitació amb una carta del filòsof i crític literari Johann Gottfried von Herder, que va viure durant el segle XVIII. La importància d’aquesta carta està en el fet que Walter Benjamín i Willy Haas la varen seleccionar el 1932, i la varen incloure en una antologia de textos de la Il·lustració i del Romanticisme, que es va publicar a Die Literarische Welt, com a advertència per mor de les amenaces del nacionalisme i del feixisme. Amb aquesta carta ha volgut enviar un missatge sobre els nacionalismes, és clar, els perifèrics i els perills que aquests representen.
 
            Vos escriuré uns fragments d’aquesta carta i així podrem deduir les intencions del suposat socialista. Deia von Herder:
 
“La bogeria nacional és encara més terrible. Allò que ha arrelat en una nació, allò que un poble aprecia i reconeix, per què no ha de ser vertader? Qui ho dubtaria? El llenguatge, les lleis, l’educació, la manera quotidiana de viure, tot ho consolida i insisteix en les mateixes coses. Aquell que no comparteixi la bogeria nacional és un idiota, un enemic, un heretge, un estranger. Si a més, com sol succeir, aquesta bogeria és còmoda o beneficiosa per a grups socials concrets, especialment els més distingits, o fins i tot beneficiosa per a tots (segons sol dir la bogeria mateixa), si l’han cantada els poetes i l’han publicada els filòsofs, i si l’opinió popular proclama que justament aquesta bogeria és la glòria total de la nació, qui els contradiria? Qui no optaria, encara que només fos per cortesia, de sumar-s’hi?”
 
            Se suposa que ja heu endevinat per on van els trets. Ja sabeu qui són els que pateixen la bogeria nacional. No seran tots aquests que s’aferren a la Constitució per eliminar la democràcia? No seran tots aquests que estan disposats a fer el que sigui per conservar la unitat de l’Estat espanyol, al qual anomenen l’única nació possible, i si fos així, és clar, haurien de saber que els nacionalistes bojos només poden ser ells. Si a la primera línia hi afegiu una sola paraula, comprovareu com el que diu és exactament el que passa. Si digués “La bogeria nacional espanyola és encara més terrible…”, tota la cita aniria com anell al dit. Bé, conclourem amb un altre fragment de la carta.
 
“Veritablement és terrible veure com s’aferra la bogeria a les paraules tan aviat com hi queda impresa amb tota la seva força. Un reputat jurista va arribar a dir que hi havia un conjunt d’imatges nocives unit a la paraula “sang”: “puresa de sang”, “justícia de sang”, “set de sang”… A les paraules “herència”, “possessió”, “propietat” els passa el mateix. Paraules i signes que no tenien cap significat nociu, foren adoptades pels partits polítics i amb una bogeria contagiosa trastornaren ments, destruïren amistats i famílies, assassinaren persones i arrasaren països i nacions. La història en va plena d’aquests noms endimoniats i podríem escriure amb ells un diccionari de la bogeria que explicaria els canvis més veloços  i els contrastos més dràstics.”
 
            Abans va esser el ribot que havia de destruir l’Estatut, ara el Sr. Guerra s’ha aferrat a la bogeria per a deixar caure que paraules com nacionalisme, parenta de prop de nazisme, és el que practiquen aquells que defensen que la seva regió és una nació, aquells que defensen la seva sobirania i que volen separar-se d’una dita pàtria única i indivisible. Aquests que això defensen només poden pertànyer a sectes que han entrant en una espiral de bogeria i adverteix, o amenaça amb la possibilitat d’assassinats de persones i destrucció de països i nacions. I que tot això és produït per la bogeria. Senyor Guerra, ha meditat vostè si el que volia escriure el Sr. Herder es referia o no al nacionalisme imperialista d’un territori com l’espanyol? D’un territori, els governants del qual expliquen el significat de les paraules al seu aire, que només s’omplen la boca amb paraules com llibertat i que a l’hora de deixar llibertat als habitants d’un territori que es va conquerir per la força de les armes i que ara exigeix poder escollir el seu destí, enarboren un llibre i diuen que s’ha de fer el que indica aquell llibre i es passen pel forro la llibertat d’aquell poble de poder decidir.