Europa, la democràcia, la tolerància i la justícia social han guanyat clarament a Àustria, quan tot semblava que s’imposaria el candidat neofeixista, en el país on va néixer Adolf Hitler.. Alexander Van der Bellen -el candidat ecosocialista guanyador al petit país centreeuropeu dels Alps- ha esdevingut, en certa manera, el nou pare polític d'Europa, tal com ho havien estat, entre d’altres, Robert Schumann, Jean Monnet, Konrad Adenauer o Willy Brandt.
El vell continent pateix, però la crisi la provoquen els estats decadents, jacobins, agressius i antiquats. Europa és una gran oportunitat per la pau, el progrés i la justícia redistributiva, però amb la condició que la UE es transformi de debò, esdevingui més social i es converteixi en un comunitat de responsabilitats, amb una presència humanista i civilitzadora fora de les seves fronteres i, alhora, que s’expressi amb una sola veu arreu del món. Europa -una UE completament reestructurada- ha de fer possible disposar d’una política exterior, de diplomàcia internacional, de defensa i de política immigratòria comuna. Europa, bressol de la democràcia, la llibertat, la justícia social i l’estat del benestar, ha d’agafar, d’una vegada per totes, el rave `per les fulles i sortir de la seva paràlisi,. La situació d’injustícies arbitràries i de feblesa estructural d’Europa és la causa de l’augment alarmant dels populismes neototalitaris, des l’Atlàntic als Urals. Europa, tal com ha dit molt bé Alex Salmond, expresident d’Escòcia, amb motiu de rebre a Brussel•les el premi Coppieters 2016 a la diversitat, ha de fomentar, per damunt de tot, la pau i el diàleg i respectar el dret a l’autodeterminació dels pobles.
En síntesi, la legitimitat del nou President d’Àustria i el seu prestigi com a personalitat política equilibrada i humanista que ha pogut aturar el neofeixisme al cor d’Europa ha de contribuir a canviar una Europa en què, en els darrers temps, la democràcia i la justícia social s’han degradat a marxes forçades .
