Potser per en Lluís Llach tornar a fer un referèndum d’autodeterminació li semblarà poca cosa, ell és “partidari de la confrontació amb l’estat”. No obstant això, l’Àlex Salmond (Vilaweb, 21/08/22) afirmant que “per obtenir un referèndum cal guanyar-lo, no regalen res. Cal una campanya política, parlamentària, popular i diplomàtica sostinguda per a pressionar el govern de l’estat” marca un altre full de ruta unilateral.
L’entrevista d’en Lluís Llach ha impactat (Vilaweb, 12/08/22). Mai s’havia descrit, en primera persona, al col·laboracionisme (Junqueras, Tardà…), les seves diferències estratègiques amb el president Puigdemont i els respectius fulls de ruta davant el 155. En Llach exposant els fets i rendicions amb claredat, donava una lliçó magistral, d’alt nivell.
Tenim un govern a l’exili amb poca incidència entre els catalans, que no l’entenen, ni el sostenen. Tenim també, un govern autonòmic, de coalició, que fa el pot per menystenir-lo, perquè no tingui cap repercussió i difon el missatge què és un “trumpisme”, eteri i erm.
L’escenari que va portar a l’exili ha canviat. Des del primer moment, el col·laboracionisme va enfonsar la unitat, va destrossar la candidatura del president Puigdemont, la d’en Jordi Sànchez, d’en Jordi Turull i la del president Torra, i campa arreu, ajudat pel rei i pel PSOE. És fàcil posar-se a la pell dels dirigents. Se’ls demana que facin actes de confrontació, radicals, contraris a la legislació i que peixin als tribunals. Ells xiulen i despisten. No es veuen en cor de recuperar l’escenografia del 17.
Si es vol canviar de dalt a baix i trobar una estratègia per a tothom, també pels col·laboracionistes i pels qui no ho són, d’independentistes, i recuperar l’exili i confrontar-se com l’any 17, el dibuix d’Alex Salmond podria ser el mapa del tresor. Encara és majoritari, ajunta i atrapa tots els nivells socials i polítics. Puigdemont podria ser un altre Salmond europeu.
Isidre Palmada Camós, 27 d’agost de 2022
