- Publicitat -
Fa pocs dies vaig veure el vídeo d'una onada en slow motion, d'algú que deia que quan la cresta de l'onada baixava i es tornava a enfonsar al mar, es dibuixava fugaçment el cap d'un drac. Doncs la veritat és que sí que va haver-hi uns instants que em va semblar veure'l. I avui, ben tornat gairebé tothom de les vacances, ens trobem amb una alerta de tsunami. Concretament un 'Tsunami Democràtic', com es fa anomenar el nou moviment, que sembla sorgit de les converses des de l'exili en aquestes cimeres polítiques que munten a Ginebra mentre a Catalunya s'envien els orcs a matar-se mesos i mesos com si això fos Constantinoble. Tots els polítics independentistes han compartit els tres tuits d'aquesta nova iniciativa, que resa un manifest fundacional, i un vídeo d'una olla que bull. Els parall·lismes són clars, i la bona nova és que hem vist el tuit de Carles Puigdemont i d'Oriol Junqueras, i dels influents de la CUP i de l'ANC, i d'Òmnium. Tots a una, en unitat d'acció. I del president Quim Tora, també, i de Roger Torrent.
Les úniques coses deduïbles són que s'aposta per un procés de mobilització permanent que ha estat una de les coses que ens han mancat més, i que el nostre estimat prologuista, ara a la presó, Jordi Sànchez, sempre predicava, i també una aposta clara per la desobediènia amb la no violència. Des de Nació Digital s'ha concretat que es prepara alguna acció a finals de mes. perquè una altra de les coses que es pretén, és recuperar la iniciativa i no esperar a reaccinar a després de la sentència, amb una manifestació massiva de perdedors, i cap a casa resignats, com fa 80 anys, qui no va morir o va haver-se d'exiliar. Caldrà estar molt atents a què es prepari i procurar mirar de donar suport si tothom hi és, perquè és important que comencem a fer quelcom plegats, a banda de barallar-nos. Una estratègia compartida, és l'única via per avançar.
La qüestió ens agafa destrempats, no només per les baralles intestines internes, sinó també com a causa de la resignació d'haver de digerir una derrota (la del 155), i no haver-se acabat de llepar les ferides. És molt normal en aquest sentit, no som robots, i necessitem un temps per assimilar les coses, encara. Sobretot, el destrempament també arriba perquè en general, hi ha una certa sensació de l'allò de “una plataforma més”. És fàcil fer una manifest, un vídeo, i au a engrescar les masses. Però després de tantes proves en aquest sentit, la confiança està lògicament minvada. Per tant, també és normal que algú pugui plantejar si el tsunami serà tal o finalment acabarà esent només una petita mànega, o un trist esclafit. Però saben què? Que només depèn de la gent que el tsunami sigui una onada de dos o de vuit metres. En el fons, sempre ha depengut de la gent, i quan hem fet coses, hi ha hagut conseqüències. Per cert, entretant, el president Torra ha estat finalment citat en un nou judici exprés els dies 25 i 26 al TSJC per haver mantingut el llaç groc a la façana del Palau de la Generalitat en campanya electoral.
Publicitat
