De la mateixa manera que vaig criticar al Sr. Corbacho per les manifestacions que feu referent a la decisió de vot dels Diputats catalans al Congres dels Diputats en relació als Pressupostos del 2009, ara ho torno a fer però molt a favor seu per la sensatesa i el sentit comú mostrat vers el problema de la crisi econòmica, immigració i atur; es mostra a favor de prioritzar la ocupació dels aturats que tenim dintre l’estat , a la contractació en origen, cosa molt raonable i lògica , perquè d’aquests 2.600.000 aturats, alguns ja tenen alguna arrel aquí, i els altres ja estan del tot arrelats , i no crec necessari portar mes gent a la llista.
Algú a dit que no sap qui farà o faria la feina d’aquests immigrants “privilegiats”, ( si els comparem amb els que tenim sense papers dintre casa nostre),; aquesta preocupació només la pot tenir el que espera feina i no l’administració des del moment que hi ha mes gent aturada que treball, i aquest s’ha de repartir , i el que no en vulgui , s’ha d’esborrar de la llista d’aturats , perquè tant digne es recollir fruita com escombrar carrers , igual que fer de lampista com de paleta , però en situacions delicades i econòmicament greus, no es pot ser massa complaent i s’ha de posar a tothom al seu lloc , i això vol dir que no es pot pagar a gent aturada desprès de rebutjar un lloc de treball , i perquè això funcioni mitjanament be , s’ha fer un llista a cada municipi i així poder controlar aturats i feina , i si escau que el personal s’ha de desplaçar , s’ha d’organitzar el sistema de recollida d’anada i tornada ; quan hom s’informa dels milions pressupostats per el medi ambient i per la previsió i risc d’incendis que només afavoreixen a un petit sector , quedant els riscos oberts , esmicolant els plançons per netejar el sotabosc, amb maquinaria pesada, em ve calor a l’hivern i fred a l’estiu , i per adobar-ho , la ministre de medi ambient diu que es plantaran 160.000.000 d’arbres, que no ha dit quant costaria ; amb una ¼ part dels aturats , es podrien netejar moltisim Km2 de boscos en un any, i respectar els plançons que ens estalviaria tenir de plantar arbres , i amb el sotabosc i la fusta es podria aprofitar per la transformació d’energia , com ja es fa en algun lloc: Aprofito aquest espai per reclamar al Sr. Corbacho la figura del “peó de camins” i carreteres , que d’existir , el risc d’incendis seria minso , tenint en compta que cent peons responsables de netejar tant sols cinc Km de cunetes a l’any cadascun, serien cinc cents Km, , que a mi m’agradaria saber quant costa fer-ho amb maquinaria que augmenta el risc d’incendi , perquè la brossa queda allà mateix ,i quan es seca es com un “lluquet” de fàcil d’encendre.
Amb cinquanta un any de treball: dotze autònom; dos de servei militar i trenta set per compte d’altri , no vaig perdre mai un dia de treball ; fent de barber , ( dissabtes i diumenges , des dels dotze anys fins a vint-i-quatre), ceramista , tractorista , pagès , bosquetà , camioner i últimament xofer a la S.A.R.F.A., fins jubilar-me; soc conscient que ara aquestes possibilitats han deixat d’existir perquè el progrés en certa manera ha empobrit la societat , tot i tenir tots els serveis tant culturals com els cívics , fins i tot els lúdics, però resulta que no hi ha un sol ciutadà que estigui lliure d’hipoteca, que això vol dir que disposa d’allò que no es seu, i ara que les coses no roden massa be, crec que entre tots hem de procurar que els governs inverteixin en infrastructures de futur , per obrir nous cicles econòmics, com es potenciar la metal·lúrgia i el transport públic , amb la construcció de xarxes ferroviàries de rodalies i de llarg recorregut, potenciant i protegint les convencionals que ja tenim; fer vagons de tren i maquines , perquè de cotxes ja n’hi ha prous ,i en sobren.
