Si el dijous, en el Congrés Comarcal del Baix Llobregat, els companys i les companyes del partit m’elegeixen com a representant de la comarca en la candidatura d’Esquerra Republicana de Catalunya en el Parlament espanyol, hi seré present com a número dos per Barcelona, darrera d’Alfred Bosch.
El nou president, l’Oriol Junqueras, m’ha ofert ocupar aquesta plaça i la resposta només podia ser afirmativa. En Joan Ridao i jo mateix, el dissabte al vespre, una vegada coneguts els resultats de la jornada en què elegírem el nou president i la nova secretària general i el de les eleccions primàries per triar el candidat per al 20-N, que han estat un exercici de democràcia interna, curosa i de contingut, vam deixar dit des del faristol de la sala de premsa de la seu d’ERC que el companys Oriol Junqueras i Marta Rovira eren els nostres dirigents, que l’Alfred Bosch era el nostre candidat i que restàvem al servei del nostre partit. Com sempre!
Des de l’any 2004, al costat dels companys i companyes que vam conformar el primer grup parlamentari d’ERC a Madrid des de les Corts republicanes, amb en Joan Puigcercós primer i l’Agustí Cerdà posteriorment com a portaveus, fins a aquesta darrera legislatura amb en Francesc Canet i en Joan Ridao, com a portaveu, he maldat per executar de forma conseqüent la política del partit, conscient de la responsabilitat que comporta assumir l’honor de representar ERC.
Sobre la base de la tasca duta a terme en aquests anys al Congrés i de l’experiència acumulada pel Grup Parlamentari, ben segur que, amb l’Alfred Bosch al capdavant, sabrem bastir una acció política que contribueixi en els propers anys a avançar en el nostre full de ruta i a mantenir la veu ferma del republicanisme i de l’independentisme catalans.
Vull agrair la implicació i l’ajut que he rebut al llarg d’aquests anys per part dels companys i companyes del partit, sense els quals la tasca parlamentària ni hagués estat la mateixa ni, ara mateix, ens permetria renovar-ne el compromís i millorar-la. D’igual manera, vull agrair la confiança i l’ànim que tants companys m’han fet arribar per tal que assumís l’oferiment. Especialment el d’en Joan Ridao, amb qui en aquests darrers quatre anys, he compartit tants afanys, tants maldecaps i tantes il·lusions.
Salut.
Al servei d’Esquerra
|
- Publicitat -
Publicitat