Eureka! Ja ens hem deslliurat de la inefable i pintoresca Llanos de Luna (altrament anomenada per un servidor: “Plans de Lluna”) i el Palau Montaner del carrer Mallorca -de la ciutat comtal- no hi haurà més la seva presència, amb un càrrec i el seu corresponent salari per a no fer brot de feina.
És clar que ho tenim difícil, saber si el seu substitut -un ex independentista- pot ser pitjor que la tal “Plans de Lluna”; el fotut d'una persona que ha canviat diverses vegades de “camisa” és que no pots refiar-te'n gaire.
Almenys, l'anterior delegada del govern central sabíem de quin peu coixejava: maniàtica amb les banderes i punyetera amb tot bitxo vivent que demostrés la més petita dèria per a la independència.
Pregunto si al Palau Montaner seguiran pentinant al gat o fent la punyeta, per què en un article meu dedicat a l'antiga llogatera, del dia 13 de gener del 2013 (http://in.directe.cat/lou-com-balla/blog/9471/) feia referència al refrany “Qui no té res a fer, el gat pentina” del nostre savi refranyer català. L'article el titulava: “Sra. Plans de LLuna pentini el gat, dona!, i deixi d'emprenyar”.
Deia en l'article: “…a casa nostra tenim una persona que deu tenir el gat molt pentinat, però que molt pentinat…, doncs sí que sap que fer: tocar allò que no sona als catalans”
Més endavant escrivia: “El cas d'aquesta senyora, és l'exemple més clar de la quantitat de càrrecs que no serveixen per a res, de diners llençats per pagar a persones que l'únic que saben, és que estan en llocs amb poca feina i que a fi de mes els hi caurà uns quants milers d'euros, mentre quantitat de persones no tenen un treball i alguns que en tenen cobren un sol miler d'euros o menys.
I tancava l'article amb aquestes paraules: “…com podeu llegir, càrrecs i més càrrecs que no produeixen res i fan el país cada dia més pobre. Això sí, el poble ras i curt mirant-se el cinturó a veure si encara li resta algun forat per poder-se'l cordar.
Senyora “Plans de Lluna”, sevillana de naixement, deixi d'emprenyar els catalans i vagi a pentinar al gat, dona! I si ja l'ha pentinat, compri-se'n un altre!!
Tornant al nominat nou delegat del govern central, Enric Millo, també té conya que el substitut sigui un ex independentista! El seu currículum ens diu que va començar a Unió Democràtica de Catalunya i va ser diputat al Parlament de Catalunya per CiU entre el 1995 i 2003. Després de contínues desavinences amb Duran Lleida, el Congrés d'UDC del 2003 el deixà fora de les llistes per ocupar un lloc de diputat al Parlament català, i el Millo en veure's fora d'ocupar un escó i suposo que emprenyat, males llengües diuen que va voler que l'acceptessin dins d'ERC (cosa que ell desmenteix) i vés tu!, on podia anar a pidolar per tornar a asseure's al Parlament? Com hi ha món!, al PP, evidentment!
Afegint que tota la seva família eren nacionalistes i independentistes i que el senyor Millo, com a diputat de CiU el 1998, va votar a favor de l'autodeterminació de Catalunya. Totes aquestes dades fan pensar, que cada 11 de setembre hauria desfilat per davant del monument de Rafel Casanova i del Fossar de les Moreres a retre homenatge als màrtirs del 1714. Segur que si regirem a les hemeroteques, trobarem alguna imatge que corroboraria la presència de Millo, en aquestes celebracions. Això sí que és un canvi i, no el que ens anuncien els polítics cada vegada que hi ha eleccions.
L'indestituïble, ineficaç, inescrutable i no investigat habitant de la Moncloa (per obra i gràcia del PSOE) volent fer-se el simpàtic davant dels catalans, ens fa saber que el substitut nomenat vol que sigui un enllaç perfecte, en les relacions amb la Generalitat de Catalunya. Un altre que tant li fa el que demanen els catalans, i sense esbrinar-ho, pensa que posant un català de Terrassa davant de la Delegació del Govern serà com posar oli en un llum. Suposo que Rajoy deu voler fer proves, per veure si el senyor Millo encaixaria en la futura ambaixada espanyola que haurà d'establir, a la propera República Catalana. Perquè si, Rajoy, encara pensa que el nou delegat serà l'antídot per a refer els mals anomenats ponts entre Madrid i Catalunya, dins d'una autonomia que està passant via, demostra no adonar-se que ja fa temps que aquests ponts estan trencats, i voler agafar-los una altra vegada val més no fer-ho, ja que sabem que trobarem a l'altre costat del pont: negatives, querelles, judicis, promeses però també incompliments i tot el que podem imaginar.
Altrament, un cop nomenat pel càrrec, Millo, comunica “urbi et orbi” una gran notícia: “la meva feina serà ben semblant a la que ha fet fins ara, la meva antecessora Maria Plans de Lluna” Malament comencem! I perquè no penséssim que una persona tan avesada a canviar, també aplicaria aquest tarannà seu pel canvi en el seu nou càrrec anem equivocats, ja que la seva fita és imitar a la delegada sortint: “Ha fet una gran tasca, he après molt d'ella i crec que la seva feina s'ha de considerar com la més important que ha realitzat el govern d'Espanya a Catalunya” Redéu! Mira que n'arriben a ser els polítics de comediants i mentiders.
Segur que tots aquests anys de diputat assegut a l'escó del Parlament, el senyor Millo no tenia ni punyetera idea de què feia i desfeia la tal “Plans de Lluna” a la delegació del govern, però com calia representar el paper assignat en aquesta gran comèdia que és el món polític, s'han de donar cop d'esquena fraternals i fer la gara-gara per tractar de plaure a qui l'anomenat.
Una cosa sí que sabia el nou delegat abans de dir aquestes collonades per què era ben notori i sabut; la “Plans de Lluna” obligava a penjar banderes de “l'estanquera”, a despenjar-ne d'altres que duen una estrella i a posar plets als ajuntaments catalans. Au, doncs! Com el nou delegat diu que la seva feina serà semblant, a la de la seva antecessora, ja pot comprar-se el primer gat per pentinar-lo ben pentinat, puix la feinada que se li gira no és massa feixuga doncs la “Plans de Lluna” s'avançat i a fet via.
Ah! Un consell a l'Enric Millo, quan tingui el gat pentinat i repentinat, faci cas de què vaig aconsellar a la “Plans de LLuna”: compri-se'n un altre! Perquè mentre pentina el primer i el segon gat, ja hauran passat prou mesos perquè no pugui entretenir-se amb la collonada de més banderes i fer emprenyar més ajuntaments, doncs ja serem independents i lliures. Si el senyor Millo no té gats per pentinar, ni banderes per despenjar i ajuntaments per emprenyar, el Rajoy, haurà de buscar-li un altre entreteniment …o el ciutadà Millo pot trucar a la porta del PSC, que potser amb un xic de sort li obren de bat a bat. A hores d'ara tant per tant per anar contra Catalunya, és el mateix el PSC com el PP i un home com el Millo acostumat al canvi no li vindrà d'un pam.
Jaume Meneses
AL PALAU MONTANER, SEGUIRAN PENTINANT EL GAT O FENT LA PUNYETA?
|
- Publicitat -
Publicitat