Exceptuant la fàcil golejada contra els col·legues de Can Ràbia, la resta de partits del Maligne de les darreres jornades els han salvat guanyant per la mínima o jugant de manera lamentable. O les dues coses alhora. L’empat a Moscou i el resultat enganyós de la tornada d’una banda i les victòries pírriques a Vallecas contra el Rayo i a Sevilla contra el Betis tot demanant l’hora i amb els vents de l’atzar a favor, en serien clars exemples. L’empat d’aquest diumenge davant el Màlaga del vilipendiat Manolo Pellegrini, la prova definitiva. Comença a esgotar-se la gasolina a can Maligne instal·lats com estant en un correcalles permanent des del mes d’agost i sense -pràcticament- rotacions. Comencen a sovintejar les lesions i l’esgotament és inevitable. Els esperen dos mesos molt feixucs. Un llarg, llarguíssim final de temporada.
Tot i mantenir vuit punts d’avantatge, a l’entorn de la casa blanca afloren els nervis i comencen a recuperar tímidament el villarato que darrerament mantenien en stant by: De repente, y a pesar de lo que dijo anteanoche Guardiola, se pueden echar cuentas. Primero, ya no son diez puntos, sino ocho, y aunque la diferencia es poca, ya es algo. Luego, que de las seis salidas que le quedan al Madrid cuatro son de bigote: Osasuna, Atlético, Barcelona y Athleti En fin, que se pueden echar cuentas, porque el que ahora está enorme es el Barça Advertia l’Alfredo Relano al seu article de l’Ass. Article que rematava d’aquesta manera: Ayza dejó ir dos penaltis de Camacho, de esos pocos estrepitosos que los árbitros dejan pasar según y cómo. Observin que parla de la sortida de bigotis al camp de l’Atlético, és a dir, del Pateti. Òbviament es tracta d’un error. Segurament es referia al camp del Vila-real que, just avui, ha contractat l’entrenador Miguel Angel Lotina, euskaldun de Meñaka (Bizkaia) i amb llarga trajectòria de molts enfrontaments i també d’alguns èxits contra el Maligne. Però tampoc cal que els guanyin, amb un empat n’hi ha de sobres. Que no es capfiquin!
Capítol a part mereix el traductor portuguès que, a diferència de les darreres setmanes on no ha parlat d’arbitratges ni ha vist penals a Vallecas ni a Sevilla, s’ha passat els partits repartint petons, rialles i abraçades a jugadors propis, jugadors contraris, àrbitres, liniers, quarts àrbitres, entrenadors, ajudants d’entrenadors & tutti quanti i ha dedicat la roda de premsa a ensenyar una mica la poteta: El árbitro tuvo dos errores muy grandes, dos penaltis enormes, pero puede ocurrir, no pasa nada. I va afegir tot seguit (intueixo al Mejia Dávila passant-li la llista d’errors per sota la taula): Y también dos fueras de juego que marcó el línea que no eran en jugadas en que se quedaban solos dos jugadores nuestros Faltan once partidos y eso son 33 puntos. Así que el campeonato está abierto y siempre lo hemos dicho.
A qui també se li farà llarga i feixuga la temporada i el que li resta de mandat electoral no és altre que el nostru admirat president Sandro Rosell. El constant degoteig de notícies que arriben del Brasil sobre la implicació en nombrosos casos de corrupció del seu soci i amic, el brasiler Ricardo Teixeira, que s’ha vist obligat a dimitir de la presidència de la CBF i dels comitè organitzador dels mundials de Brasil 2014, deixen a Rosell en una posició delicada donades les cada cop més clares evidències de la seva participació en alguns d’aquests negocis, com ara el d’Ailanto o el de la comprra venda d’avionetes, entre d’altres. Tampoc ha estat de gaire ajuda la barroera maniobra del megadepartament de comunicació del Barça que amb la connivència de la Central Lechera via El Mundo del PedroJ (sí, sí, el del corpinyo) haurien intentat contrarestar amb notícies velles i caducades les informacions de diaris seriosos com ara The Economist o Le Monde. La poca transparència de Sandro Rosell respecte dels seu embolicat conglomerat empresarial perjudica la imatge del Barça, però que el propi Barça surti en defensa dels negocis privats del seu president, diu molt poc en favor d’aquests imatge.
El totpoderós -fins fa quatre dies- Ricardo Teixeira no ha tingut més remei que dimitir. Oficialment per “raons de salut”, però el cert és que l’allau de nous escàndols que s’han anat coneixent les darreres setmanes l’havien deixat en una posició insostenible. Tenim molta curiositat en saber quina raó oficial farà servir el president Rosell quan, més aviat que d’hora, presenti la seva renúncia a la presidència del Barça. De moment sabem que no es presentarà a la reelecció i que el gran paral·lelisme entre els negocis del Rosell i els negocis del Teixeira podrien provocar l’escurçament sobtat del seu mandat en benefici de l’actual vicepresident institucional Carles Vilarubí, la presència pública del qual s’ha incrementat, i de quina manera, les darreres setmanes. El vicepresident Vilarubí és el comissari del Grupo Godó a la junta del Barça, un dels homes més influents i poderosos de Catalunya, amb importants càrrecs polítics durant l’anterior etapa convergent de la Generalitat.
Una Convergència, per cert, que ja no es conforma en desmantellar la sanitat i l’educació per a satisfacció de les mútues privades i les congregacions religioses, sinó que es capaç de lliurar la joia de la corona -TV3- a les perverses urpes dels nostres enemics. Un preu excessiu si considerem el que s’ha obtingut a canvi: 1)l’indult d’uns quants empresaris corruptes d’Unió i 2) l’indult d’uns quants policies torturadors dels Mossos d’Esquadra.
Que li donin d’una vegada al Dioni de la Franja l’ambaixada espanyola del Vaticà si no volem que en un altre d’aquests fabulosos negocis acabi pactant el repartiment del Messi amb el Real Maligne i el desmantellament definitiu del poc que queda de l’autogovern de Catalunya.
Mentre l’entorn blaugrana continua filosofant del dret i del revés al voltant de les declaracions d’en Pep sobre la impossibilitat de guanyar la lliga, i mentre els espanyols celebren el dos-cents aniversari de la constitució espanyola de quan a l’imperi espanyol no es ponia el sol, al crit de Viva la Pepa!, a Rival Petit ho tenim molt clar. Avui diem…
Visca el Pep!
Cristiano (Penalti y expulsión)
