Fa gairebé dos anys, tot rememorant una expressió utilitzada, entre d’altres, per Eugeni d’Ors i per Ferran Soldevila, saludava amb entusiasme el naixement d’aquest diari amb un article titulat ‘La santa continuïtat’. Un títol que volia subratllar la importància del compromís i de la constància en l’esforç davant les dificultats. I, malauradament, de dificultats no n’hi van mancar pas. Per fortuna, però, les esgarrinxades endureixen la pell i generen una indissoluble solidaritat de trinxera que adoba la terra de l’amistat entre aquells que les han patides.
De fet, l’abril de 2008, després de gairebé un any d’aventures en comú, els amics del directe!cat em van demanar que n’assumís la direcció. I el cert és que la vaig acceptar, ple d’il·lusió i de modèstia, atès que estava convençut que al costat seu aprendria molt més del que jo els podia aportar. Tant és així, que estic segur que la meva funció ha estat gairebé sobrera i que en podran prescindir sense dificultat.
En uns moments en què s’inicia un nou capítol de la meva vida, tan sols puc agrair-los tot allò que m’han ensenyat, i confiar que continuïn regalant-me la seva amistat. Estic segur que en ells serà veritat que ‘la fortuna beneeix els audaços’.
Per part meva, no puc pas saber quantes pàgines contindrà el capítol que ara s’enceta; a hores d’ara, però, els somriures de complicitat dissipen les pors. I, en aquestes circumstàncies, renunciem a algunes de les seguretats del present amb l’esperança que en el futur podrem mirar el passat amb la satisfacció de la feina ben feta.
Oriol Junqueras i Vies
