Divendres, mentre uns quaranta alcaldes catalans es trobaven a Madrid oferint els seus polígons industrials per a inversors i empresaris, el company de partit de la majoria d’ells, un tal Zapatero, cometia un acte de traïdoria a través del BOE. Quan tens el Boletín del Estado a la teva disposició, la capacitat per retallar a costa d’altres és impressionant. Zapatero no només no passarà a la història com el president que hauria pogut deixar els municipis més a prop del 25% del finançament públic, sinó que haurà comès diversos abusos amb el municipalisme. El més sonat és el de divendres passat (tallar l’aixeta del crèdit als ajuntaments d’avui per demà), tot i que ahir van fer marxa enrere atribuint la data límit a una errada del BOE. Quins nassos! Durant el cap de setmana, i amb el dilluns festiu per entremig, diversos ajuntaments han celebrat sessions d’urgència per autoritzar la petició de crèdits sortejant la prohibició estatal. Un exercici d’estrès que denigra els consistoris, alguns dels quals estan en situació de pràctica fallida. A la caiguda dels ingressos pels impostos de l’activitat urbanística, ara cal afegir la tisorada financera. Un autèntic drama.
La irona de tot plegat és que el mateix Zapatero que pretén frenar el crèdit als ajuntaments, en nom de la reducció del dèficit públic, és aquell que mesos enrere va fer una pluja d’ajuts en obres del tot prescindibles a tots els municipis de l’Estat. Havien de ser obres no previstes, és a dir, no prioritàries per a la majoria d’ajuntaments, que es van haver d’inventar projectes a corre-cuita per entrar dins dels requisits del fons dit Zapatero. Voreres aixecades a per tot per generar ocupació (o postposar l’agonia del sector de la construcció). La segona tongada de la pluja d’ajuts va anar orientada a obres més innovadores, més rotllo Obama. I vinga posar plaques solars… Un munt de milions d’euros que invertits d’una altra manera millor haurien anat per al conjunt. Però calia posar l’Estat ple de rètols amb el logo del Gobierno de España… Si abans d’haver provocat la pluja inversora dispersa, torrencial i desaprofitada, Zapatero hagués pensat les mesures que adoptaria després millor hauríem anat. Però demanar a Zapatero que pensi què farà després de fer una passa és demanar massa. Ara toca pluja de retallades. També per als ajuntaments.
