Edició 2255

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 27 de setembre del 2024
Edició 2255

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 27 de setembre del 2024

Ajudar o no ajudar?

|

- Publicitat -

Sovint, durant els meus desplaçaments per Barcelona, ensopego amb una munió de captaires, músics de carrer i metro i d’altres menes de pidolaires. La gran majoria són estrangers, tot i que també n’hi ha de més casolans.

Publicitat

Sempre que m’hi trobo pateixo de la mateixa ansietat: donar o no donar? D’una banda, m’és impossible restar impassible davant algú que demana, de l’altra, no crec que seria sostenible o desitjable donar (ni tan sols que sigui un miserable euro) a cada persona que se m’acosta demanant caritat. En un sol dia, me’n puc trobar fins a 10 o més captaires, ja siguin dels que amenacen indirectament (allò famós de “es mejor pedir que robar”), o apel·len a la teva compassió (“no tengo na que comer”), o bé exhibeixen impúdicament una greu mancança física o uns nens malnodrits, o simplement, tot demostrant una actitud més proactiva, et fan una sessió de música al vagó del metro a canvi d’unes monedes.

El dilema està servit: donar o no donar? A ningú no li agrada que li prenguin el pèl, i ja sabem, perquè la premsa n’infoma abastament, ja hi esteu al cas, d’allò de les màfies organitzades que es dediquen a explotar els sentiments de la bona gent. I és clar, sempre hi queda el dubte, oi? Però potser hauríem de donar al qui demana sense pensar si ens prenen el pèl (i els calés), i és per això que el dia que no dono diners a algú em sento malament interiorment, d’una banda penso allò que molts diuen o mig escriuen a l’hora de pidolar, “es duro tener que pedir”, penso que a ningú li agradaria i si ho fan deuen de tenir-hi un bon motiu, o no? També penso, si jo m’hagués de veure en la situació de demanar caritat, no esperaria que la gent m’ajudés en la meva desgràcia? Paguen justos per pecadors?

Vosaltres què en penseu de tot plegat? Resteu indiferents davant la persona que demana almoina, o li doneu diners amb la sensació que us prenen el pèl, o bé acalleu la mala consciència dient-vos que tots són uns aprofitats i formen part de grans màfies internacionals? O bé, que per això hi ha els serveis socials i que ja paguem prou impostos?

Publicitat

Opinió

Subscriu-te al canal de WhatsApp

Minut a Minut