Molts de polítics que la majoria va votar, i que segurament ho tornaran a fer, es mereixen el vot per poder governar, ja que ho fan de manera excel·lent… Com ho fan? Exigeixen impostos als que menys tenen. Com més doblers tenen, els impostos van baixant, relativament parlant, és a dir, encara que paguin més, no ho fan proporcionalment a la riquesa, obtenen rebaixes percentuals…. Els doblers que recapten del poble aquests polítics els utilitzen per assegurar-se uns bons sous, cosa que fa que moltes persones somiïn a obtenir un sou de polític. A més, per poder dir que disminueixen l’atur, posen en marxa moltes obres inútils, com fer autopistes allà on no hi ha trànsit suficient o aeroports allà on no hi ha passatgers. Els empresaris es barallen per aconseguir les obres innecessàries i fan regals i atorguen comissions voluntàries als polítics, que s’embutxaquen els doblers i els envien a paradisos fiscals per no haver de pagar impostos allà on governen.
Així, els polítics, amb els seus bon sous, i amb els sobres dineraris d’aquells a qui han concedit les obres, s’enriqueixen, així com deia aquell polític valencià, Zaplana, que es dedicava a la política per a enriquir-se. També destinen part d’aquests doblers a augmentar la importància del seu partit per poder continuar guanyant eleccions. I això s’anota a la comptabilitat B. Si algú ha d’inspeccionar la seva comptabilitat, ho farà a la comptabilitat legal, la que està anotada com A. Quan l’obra s’acaba, la inauguren i la presenten com un gran mèrit davant el poble, perquè els continuï votant i en comencen una altra de la mateixa manera. Deixen que l’obra quedi en mans dels empresaris que han realitzat la construcció. Com que aquella obra, una autopista, per exemple, que han pagat tots els impositors no era viable, aviat fa fallida, i com que és un servei públic, és l’Estat qui se n’ha de fer càrrec, això vol dir que el poble haurà de pagar el dèficit, és a dir, haurà de pagar el desastre que han ocasionat els polítics que han elegit. Però aquests tenen la barra d’anunciar que no costarà res al poble, perquè faran bons a pagar durant 30 anys, però el que no diuen és que aquests bons funcionen com un préstec, això vol dir que hauran de pagar el préstec i els interessos del préstec. Així que hauran de pagar doble, primer l’obra i després la fallida. Si, en canvi, hi hagués guanys, aquests serien per a l’empresa concessionària, fins que la concessió retornàs al poble, que això ocorreria, quan molts dels que l’han pagada ja haurien finit la seva vida. Però clar, com que el ministre de torn diu que no costarà res, es vanaglorien de la feina feta i esperen que els tornin a votar, cosa que el poble sol fer per a premiar aquella feina tan excel·lent…
Molts sabem, perquè ho hem pogut veure en els pocs casos de corrupció que s’han descobert, que quan un jutge com cal té una sospita sobre algú o alguns, o ha rebut una denúncia convincent, que arriba la policia o la guàrdia civil, a vegades, un nombre exagerat de guardians de la llei, i el primer que fan és dur-se’n els ordinadors, perquè pensen que allà hi trobaran suficients indicis per trobar les trampes que han fet els culpables. Llavors, si tornam al cas d’aquests polítics que tenen una comptabilitat B, seria molt fàcil trobar-los després de rebre alguna denúncia. Llavors, l’ordre que tenen els tresorers, quan les coses vagin mal dades, és que destrueixin els discs durs, i així es destrueix la prova que els podria inculpar. Però també existeix un altre perill i és que abans que sàpiguen res que inculpin el tresorer i que aquest confessi que tenen raó, que és veritat, que tenien una comptabilitat B, i que els màxims responsables estaven informats de tot, és a dir, ministres i presidents del Govern, que tots ho sabien i que tots cobraven sobres suficientment plens. Llavors, alguns d’aquests grossos hauran d’haver fet un curset i haver après a destruir informació, discs durs i tot el que sigui, i així es fa. I si hi ha altres polítics que s’entossudeixen a conèixer la veritat i posen recursos i recursos, sempre n’hi ha que tenen la missió de destruir tota la paperassa existent. I així funcionen… i així els voten… i així guanyen eleccions… perquè fan la seva feina d’una manera excel·lent… per a la seva butxaca… per al seu enriquiment.
