Afirmar que la bandera espanyola no és la dels catalans és adoctrinament

 
            Aquest article el dedicaré a una intervenció en forma de comentari que es va fer a l’article anterior, publicat a aquest blog. Una persona va explicar que anava amb el seu fill pel carrer i quan veia quadribarrades o estelades penjades al balcó, demanava quina era aquella bandera i el seu pare li deia que era la catalana, la seva. Alguna vegada havia vist la bandera espanyola i també havia demanat quina era aquella bandera i el pare li havia dit que era l’espanyola. El fill li havia demanat si era la nostra també i el pare li havia dit que no. També explicava que havia visitat la Fira de la Infància on hi havia un estand del Ministeri de l’Interior i d’on sortien els infants amb la bandera espanyola pintada a la galta. La família en qüestió no havia visitat aquest estand.
 
            A continuació va intervenir un altre comentarista i va acusar el pare de fer adoctrinament, dir mentides i enganys al seu fill i fomentar l’odi cap a Espanya, o alguna cosa així, perquè ara faig l’article de memòria. Ja havia intervingut una vegada i vaig pensar a intervenir-hi una altra, però després vaig creure que el millor que podia fer era escriure un article sobre aquesta qüestió.
 
            Què entenc per adoctrinament? Entenc per adoctrinament el que diu l’enciclopèdia catalana: “Acció de fer entrar algú en algunes doctrines, opinions, valors o models de comportament com a resultat de la propaganda o de qualsevol procés instructiu acrític propi d’un sectarisme cultural, polític o religiós.” Explicar a un fill català que la bandera espanyola no és la seva bandera no és adoctrinament, perquè Catalunya té com a bandera la quadribarrada, que és uns quants segles més antiga que la bandera espanyola, i que aquesta va ser imposada per la força de les armes, el 1714 (en aquell temps la bandera espanyola encara no era l’actual). El procés instructiu que posa en marxa aquest pare és totalment crític amb el procés espanyolitzador que ha intentat esborrar tot el que ha ocorregut al llarg de la història a Catalunya. Aquest pare, quan tingui el fill més gran li podrà dir que la bandera espanyola l’han feta dels catalans per imperatiu legal, però que des del punt de vista democràtic no és cap bandera catalana, sinó que és la bandera dels colonitzadors i dels que s’han cregut la història inventada que ha circulat, especialment, durant el franquisme, i que d’una manera més subliminal encara dura, i ara es troba en mans del PP i dels mitjans de comunicació afins.
 
            Per tant, entenc que el que fa aquest pare és educar, instruir i evitar el sectarisme polític que precisament predica el contrari, educació que deu haver rebut l’esmentat comentarista. També diu que està educand a base d’enganys i mentides. No existeix cap engany ni cap mentida quan es diu que la bandera catalana té uns quants segles més que l’espanyola, que la nació catalana també té uns centenars d’anys més que l’espanyola i que el Parlament català és un dels més antics d’Europa i que tot això ho va destruir Espanya. On és l’engany? On és la mentida? En tot allò que han fet creure al comentarista i que encara s’entossudeixen a fer creure a tots els que estiguin predisposats a esser enganyats.
 
            L’última qüestió que diu el comentarista és que aquest pare fomenta l’odi cap a tot el que es refereixi a Espanya. Totalment fals. Aquesta persona (el pare) que sempre parla en català i que també parla anglès està orgullosa de saber també l’espanyol i el parla quan és completament necessari, i està orgullós que el seu fill ja el vagi aprenent així com cal, i el seu fill sap que el pare està content que parli en castellà quan cal. On és l’odi? El pare li explica d’on és la bandera espanyola i d’on és la francesa, l’alemanya o l’andorrana, i pel fet que li digui que aquestes no són les seves, no fomenta cap tipus d’odi. Aquest pare educa d’una manera natural el seu fill català, perquè desitja que sigui un ciutadà educat així com ho són tots els ciutadans lliures del món, i segurament deu ambicionar que la nació catalana aconsegueixi esser un estat lliure dins l’Europa dels pobles i que pugui desenvolupar-se sense les traves, l’espoli i les mentides que li han arribat des d’Espanya. Segur que estimarà els veïns espanyols.