Dues reflexions:
Una:
Aplaudeixo el nou disseny d’aquest diari digital. Sens dubte més modern i agradable per al lector. Tanmateix, no cal dir que als blocaires ens convenia molt més l’antic disseny. Abans ens manteníem en portada almenys un parell de dies, cosa que òbviament ens reportava més lectures que ara, quan la direcció veig que hi penja només quatre articles. Això vol dir que ara el blocaire veu penjat el seu article en portada un dia, i l’endemà la peça queda relegada a l’Indirecte, que, com el nom mateix indica, no té un accés directe i, per tant, rep menys lectures. A més, per si fos poc, fins i tot quan el lector s’anima a entrar-hi, troba que un article que el dia anterior estava en portada, ara potser ni tan sols es troba a la primera pàgina de l’Indirecte, cosa que li fa pensar que a la segona pàgina hi haurà articles massa antics i ja no s’anima a entrar-hi. Això és com dir que un article que apareix un dia en portada, l’endemà pot trobar-se ja enterrat, relegat a l’ostracisme. Tots els blocaires ara rebem menys lectures perquè, ras i curt, se’ns ha retallat protagonisme. I comprenc que, el fet que des d’ara jo en concret també rebi per aquesta raó menys lectures, faci saltar d’alegria a més d’un. El que no comprenc és que aquest que ara salta exultant estigui llegint aquest article i, doncs, m’estigui sumant una lectura. La imbecil·litat no té límits. En tot cas, gràcies per llegir-me ni que sigui mentre saltes, imbècil. De fet, tant se val que saltis o no: igualment no entendràs res de res.
I dues:
En una entrevista feta a l’escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff, aquest reconeix que “al Principat el tracten com a un rei” i a continuació diu que aquí “hi ha una gran ignorància sobre el propi país”. No cal dir que l’home la clava, i jo reblaria aquestes dues afirmacions dient que si aquí el tracten com a un rei és justament degut a la ignorància sobre el propi país. No estic dient en absolut que la seva obra no mereixi un gran respecte -si bé tampoc no cal que sigui un respecte monàrquic-, sinó que qualsevol que conegui com funciona el babau món editorial en català d’aquest país babau, sap perfectament que si Bezsonoff, per bon escriptor que sigui, no fos de la Catalunya Nord, o, per ser encara més exactes, si no tingués l’accent francès en parlar català, aquí no es menjaria una rosca i hauria d’anar publicant a còpia de guanyar esforçadament petits premis literaris, com és el cas d’un servidor i de tants altres autors sense padrins del Principat, i amb independència de quina sigui la qualitat literària. I el mateix podem dir del també excel·lent escriptor i patriota Joan-Lluís Lluís, o de Matthew Tree, amb el seu català amb accent anglès. Naturalment, aquests autors no tenen cap culpa que aquí siguem així. Ells escriuen i se’ls publica. És la seva feina i la veuen recompensada. Fan bé d’aprofitar-se de la ruqueria esmentada per tirar endavant les seves carreres literàries, i tot allò que puguin arreplegar de passada per poder-se pagar la hipoteca.
El més trist és que el tracte que reben és excloent. Jo no sé a ells, però a mi això m’ofendria per més profit que en tragués. I és que si a Bezsonoff i companyia aquí els tracten com a reis és perquè no els consideren catalans, sinó escriptors exòtics que tenen la gentilesa de parlar i escriure en català, cosa per la qual tants catalans del Principat els estan eternament agraïts, pastanagues com són, i per això els reben amb catifa vermella. En fi, un cop més son els efectes d’un país colonitzat, acomplexat, una nació sense Estat, o sigui sense poder, sense capacitat de legislar, i, doncs, on tot funciona a còpia de voluntariat o de militància. Ras i curt, vivim en un país on la normalitat passa per excepcionalitat, fins al punt que es considera estranger aquell que no és més que un conciutadà nacional… i patriota!
