Catalunya ha de propiciar uns entorns econòmics adequats que ens permetin afrontar els reptes presents i futurs amb consistència. I això vol dir que hem d’innovar en els sistemes econòmics per retornar el nostre país als nivells de creixement positiu i crear llocs de treball de la màxima qualitat possible.
Malauradament, en aquests moments, la nostra economia està decreixent. En aquest marc de dificultats paleses, hem de proposar nous models i aprofitar sinergies que ens facilitin la sortida global de la crisi. I, en aquest sentit, cal aplaudir una aventura empresarial tan complexa com és la compra de Spanair. De ben segur que, tal com ha de ser, els protagonistes d’aquesta aventura han fet les seves previsions estrictament des del punt de vista econòmic i jurídic. Simultàniament, però, l’aposta en clau catalana és tan clara que mereix tot el nostre suport i desitgem, pel bé de tothom, que se’n surtin. I, sens dubte, aquesta fita s’hauria de complementar amb la desaparició del rol gerencial d’Aena sobre els aeroports catalans, que els hauria de gestionar, de manera competitiva, un consorci amb capital públic i privat del país, tal com passa a molts llocs d’Europa.
De la mateixa manera, també cal modernitzar les instal·lacions portuàries, tot gestionant, de manera coordinada, els ports de València, Castelló, Tarragona i Barcelona; això posicionaria el nostre àmbit territorial com el sistema portuari més important de la Mediterrània. Un port s’entén principalment en relació amb el seu entorn econòmic, ja que els dos sistemes es complementen i es retroalimenten. Per tant, també és un bon indici l’interès que han manifestat tots els àmbits empresarials del nostre país –tant valencians com del Principat– pel desenvolupament del corredor ferroviari del Mediterrani. Des d’aquesta perspectiva, el primer pas per fer-lo realitat és la recent inauguració de la línia de mercaderies Barcelona-Lió.
Ara mateix gaudim d’un grau important d’internacionalització que, en aquest moment, cal intensificar. En aquest àmbit, ara com ara, el rol del govern català no és gens menyspreable. Tot i la migradesa de recursos de què disposa, l’actitud del govern català envers el nostre teixit empresarial és positiva i encoratjadora. En aquest camp és interessant remarcar el treball sinèrgic entre el govern de Catalunya, les cambres de comerç i les patronals.
Cal ser perseverant a l’hora d’estimular els emprenedors. Catalunya ha estat i és un país de gent valenta que, treballant molt, ha aconseguit anar endavant i ens ha permès assolir uns nivells de confort força elevats. Tot això ho hem aconseguit sense tenir estructures d’Estat que ho afavorissin; i, atès que en l’actualitat tampoc no les tenim, caldrà redoblar el coratge i els esforços per recrear els esperits plens d’iniciatives que assegurin el relleu en la creació, el creixement i la internacionalització.
D’aquesta manera, doncs, hem de premiar les actituds d’esforç i de superació, i combatre el conformisme, promoure el treball en equip, i també felicitar la valentia per davant del càstig al fracàs. Aquests conceptes els podem potenciar tant des de l’àmbit de la formació –des de Primària fins a la universitat–, com des del camp administratiu, tot bonificant el risc, la reinversió productiva, la inversió en I+D+i, la millora de les infraestructures i l’agilitat a l’hora d’adaptar la legislació a un entorn canviant.
Catalunya té uns recursos propis que han fet possible aquest espai de nous conceptes i actituds, i cal reconèixer-los en el seu paper per reforçar les noves iniciatives conseqüentment. Les universitats, les escoles de negocis i les patronals en són uns dels motors, i ho han de continuar sent. Això vol dir que calen polítiques actives de suport a la creació de projectes, i fóra bo canalitzar-les a través dels conductes que, fins avui, han funcionat, sense cap prejudici davant de qualsevol nova proposta que puguem engegar.
Si em permeteu l’analogia, ens podríem imaginar l’èxit de l’esport català sense un centre d’excel·lència com el CAR de Sant Cugat, que culmina tota la xarxa d’esport base que sempre hem tingut? Per tot això, doncs, i en un sentit similar, cal afavorir els espais d’excel·lència en la formació, si es vol garantir l’èxit individual dels nostres emprenedors i redreçar la nostra economia.
Nota: Article escrit conjuntament amb Salvador Garcia i Manel Salvadó
