Adquirir una fàbrica de mentides… i governar

   
            No hauria de ser així. No hauria de ser tan fàcil. No hauria de poder ser que els manaies de qualsevol partit arribin al poder, perquè foren capaços d’aconseguir més vots que les altres formacions polítiques, vots que guanyaren gràcies a escampar els productes que produïen a una hipotètica fàbrica de mentides. Aquesta fàbrica de mentides va elaborar un programa electoral que va servir per a guanyar les eleccions. No han complert el programa electoral, però ja tenen productes nous que la fàbrica de mentides elabora, per a emmascarar i dissimular la seva nul·la eficàcia per resoldre els problemes de la ciutadania, les dificultats del poble. Com és possible que la major part de les accions de govern siguin, com si es tractàs d’una gran superfície, de vendre paquets de mentides? Aquesta fàbrica augmenta la producció a mesura que s’acosten les diferents eleccions. Al principi de la legislatura quasi no tenen feina i després és un no aturar de créixer.
 
            Voleu que parlem d’enganys i de preses de pèl? En comentarem uns quants:
            “L’economia va bé, perquè el PIB augmentarà unes dècimes, i això significa que ens trobam a la sortida del túnel.” Això és una pura mentida, ja que si puja el PIB, serà perquè les grans empreses, les multinacionals, les de l’IBEX 35 han augmentat els guanys, i han fet pujar el PIB, però la majoria de ciutadans, les classes treballadores i les classes mitjanes, és a dir, la majoria de la població s’ha empobrit. Durant els cinc o sis anys que dura la crisi, mentre la misèria s’ha apoderat de milions de persones, els milionaris augmentaven per milers.
 
            Aquí teniu una altra mentida: “Enguany o l’any que ve abaixarem  els impostos.” Quina trampa, quina mentida més gran. Aquesta és una d’aquelles que produeix efecte PLACEBO, és a dir, convenç essent totalment falsa. I ara ho demostraré. Dos dels canvis que podem observar i entendre són: Baixarà l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), que quasi no es notarà a les rendes de la majoria de la població, mentre que les que sí que ho coneixeran seran les grans rendes, les dels que guanyen milions, però aquells esquifits guanys que pugui tenir una persona que tengui un sou mitjà (entre 1.000 i 2.000 euros), es veurà totalment descompensat pel segon canvi que es vol fer i que és pujar l’IVA de productes alimentaris bàsics que ara es troba al 10%, i que es passarà a un 21%. Això pot suposar que en una compra d’uns 50 euros, aquesta s’hagi encarit més de 5 euros. Segurament l’augment que aconseguirà el pobre consumidor amb la declaració de renda anual, li desapareixerà amb un mes de fer les compres habituals de consum. La mentida consisteix a omplir-se la boca dient: ABAIXAREM ELS IMPOSTOS, i després dir amb la boca petita que pujaran l’IVA, com si l’IVA no ho fos. L’IVA és un impost indirecte, i aquests són els més injustos, perquè graven igual les persones que tenen pocs diners i les que en tenen molts. En canvi l’IRPF, que és un impost directe, el baixen, cosa que és una gran injustícia, perquè aquest impost serviria perquè els que tenen molt contribuïssin molt més que els altres i es poguessin atendre els malalts, les operacions retardades, les residències, i l’atenció a les persones dependents.
 
            La darrera mentida que comentaré és la que diu “la reforma laboral és útil per lluitar contra l’atur i la precarietat en el treball, perquè beneficia els treballadors i els empresaris”. Als treballadors els baixa el sou, no elimina l’atur i facilita els acomiadaments a l’empresariat. Així que aquesta reforma laboral no fa res més que perjudicar els treballadors. Quant als empresaris, es diu que se’ls abaixa els costos com a empreses. Pot ser, que com sempre ho faci als grans empresaris, però les “PIME” (Petites i Mitjanes Empreses) surten ben perjudicades, perquè els costos superen les rebaixes que els fan i els emprenedors autònoms, cada dia estan més maltractats. Aquests són els que es carreguen les dificultats de la crisi. Quan surt el president Rajoy, i diu que als emprenedors joves (de menys de 30 anys) els posaran una tarifa plana de 50 euros, per facilitar-los la tasca, he de manifestar que com sempre és una mentida, ja que conec emprenedors de menys de 30 anys que han de pagar més de 260 euros mensuals. Feta la llei, feta la trampa. Ells diuen que no s’ha d’ajudar als que ja eren emprenedors, sols als que comencin ara. Entre els casos que conec, hi ha persones que varen quedar endeutades de més de 20.000 euros, i més de 10.000 eren a la Seguretat Social. Ara resulta que un autònom emprenedor, que li ha anat malament, que l’empresa no li funciona, ha d’endeutar-se si troba cap banc que el vulgui avalar per poder aplaçar els 10.000 euros que deu a la Seguretat Social i pagar-los, perquè no els hi perdonen, però és que a més, si vol continuar cercant feina, ha de pagar més de 260 euros mensuals. No mereixeria aquesta persona, amb uns 27 anys d’edat, poder accedir a la tarifa plana de 50 euros? Segur que sí, si no fos que als governants actuals només els interessa fer servir la seva fàbrica de mentides per guanyar vots. Idò, votem-los! Som així de beneits?