Adéu, Cristina, adéu

Amb llàgrimes als ulls llegeixo que Cristina de Borbón, aquella que alguns imbècils li deien “la nostra”, ens deixa i se’n va a viure a Ginebra. Per una confidència s’ha sabut que l’aventura suïssa només costarà mig milió d’euros anuals als contribuents, més prop de 500.000 euros més a l’any que li donarà La Caixa. Mai un exili reial haurà sortit tan car als catalans. La duquessa de Palma Arena residirà al luxós barri de Florissant i ha matriculat els seus quatre fills a l’exclusiva École Internationale. La infanta viurà com una reina! I és que la casa Borbó és forta i la cara és dura.
Això sí, com a prova d’afecte diu que ens deixa de penyora al seu estimat espòs, el conseguidor de la Zarzuela, talment com quan l’arxiduc Carles d’Àustria va deixar una temporada a Barcelona la princesa Elisabet de Brunswick. Què menys podríem esperar de Su Alteza Real?
Oficialment, marxa a Suïssa per “gestionar i coordinar” programes com a directora de l’Àrea Internacional de “la Caixa”. El que allà faci o deixi de fer a nivell laboral tampoc no ho sabrem, com tampoc no ho sabíem quan la premsa del règim ens deia que treballava aquí. Ara bé, molt malament ha d’estar aquesta entitat bancària quan dóna un lloc de tanta responsabilitat a algú que s’ha salvat in extremis de la imputació judicial per dir que no sabia ni què feia ni quins papers signava a l’Institut Nóos i a la immobiliària Aizoon, la seva pròpia empresa. O sigui, que és una mentidera o una nul·litat, dues característiques d’altra banda ben pròpies dels borbons.
Té certa gràcia que la còmplice necessària en la trama del seu marit -i que ha eludit temporalment al jutge per les pressions de la Casa Reial- hagi escollit Ginebra per a residir-hi perquè és una ciutat molt lligada amb els seus avantpassats. Així, Alfonso XIII, abans de ser l’hoste de Mussolini a la Roma feixista, va passar també per Suïssa després de la proclamació de la Segona República a Espanya, on va començar a dilapidar l’immens patrimoni familiar. Segons el periodista José María Zavala el besavi de la infanta Cristina “vivió sus diez años de exilio a cuerpo de rey, nunca mejor dicho, gastando alrededor de 3 millones de euros anuales (500 millones de las antiguas pesetas) en viajes, hoteles, restaurantes de lujo, caprichos e incluso en las fastuosas bodas de sus tres hijos, Juan, Jaime y Cristina de Borbón y Battenberg”.
També a Ginebra, el seu avi, Don Juan de Borbón, va deixar-hi un grat record. Als bancs d’aquesta ciutat helvètica i als de Lausana hi va amagar més de 1100 milions de les antigues pessetes. Una autèntica fortuna per algú que mai no va treballar però que a sobre va tenir les penques de fer-se passar per pobre, i que gairebé anava demanant almoina per al “sustento de la Real Casa” mentre veia passar la vida entre caceres, partides de golf i les inigualables festes i ruletes al casino d’Estoril. Com és sabut, Don Juan no va arribar a ser rei d’Espanya, però ben bé hagués pogut ser coronat rei de la ginebra, ja que generosament la gaudia sola, on the rocks a l’estiu, en combinat i també en còctel, sent el Dry Martini el seu paladí favorit.
Però no acaba aquí la relació dels Borbó amb Ginebra perquè recentment la revista Interviu ha descobert que el CNI va obrir comptes a Suïssa, en concret a un Private Bank de Ginebra i al Royal Bank of Scotland de Zurich, per tal que la darrera amant del seu pare, la princesa Corinna zu Sayn-Wittgenstein, ingressés les comissions del 3% per les gestions fetes en grans contractes comercials d’empreses espanyoles que tenen el favor de la monarquia. Estirant el fil, el diputat d’IU per Málaga, Alberto Garzón, ha preguntat sobre els indicis que el propi Juan Carlos I cobra comissions similars i que els seus comptes xifrats (també custodiats pel CNI) podrien trobar-se en aquestes dues mateixes entitats bancàries. Recordem que segons la revista Forbes i el New York Times la fortuna de l’hereu de Franco actualment ja ronda els 2000 milions d’euros, superant amb escreix tots els calers que van arrambar els seus predecessors.
Adéu, Cristina, bon vent! I si no tornes a Catalunya, no et preocupis. Ningú a part de l’Isidro Fainé, alguns pijos de Pedralbes i la vostra decadent camarilla d’aduladors, cortesans i botiflers, et trobarà a faltar. Tanmateix qui ho passarà pitjor serà l’Iñaki, perquè poques coses uneixen tant com el crim i la burla de la justícia. El vostre idil·li només és en part comparable al de Bonnie Parker i Clyde Barrow, malgrat que ells sí que van decidir caure junts i compartir el seu destí fins a les últimes conseqüències. Serà que la globalització i les xarxes socials també li han fet perdre èpica a l’amor?
Però siguem equànimes. La culpa de l’actual situació no és tota teva. Tenint uns models familiars com el del besavi, l’avi i el pare, autèntics cara-dures i prototipus de vivalavirgen, per què no t’havies de fixar en un individu quasi fet a la seva imatge i semblança? I no ets tu mateixa una Borbó? Per què havies de renunciar a enriquir-te subreptíciament si els teus ho han fet durant generacions?
Per acomiadar-nos, Sa Altesa Reial, pensa que Ginebra és una ciutat tranquil·la i segura, però que allà hi va morir assassinada l’emperadriu Sissi. No cal que et digui que miris de guardar-te de les males companyies i estigues sempre ben alerta, perquè són temps difícils, la impunitat és passatgera, i qui la fa la paga. Adéu, Cristina, adéu. I gràcies per la propina, és a dir, l’Urdanga! Demostres una estimació suprema per la terra que t’ha acollit.