Adelson i el ‘cocido madrileño’

“Això és d’aquí i no és traslladable a un altre lloc”. D’aquesta manera Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, valorava el què havia vist a Las Vegas, en el seu primer viatge a la ciutat dels casinos… i segurament un dels més importants que ha fet mai com a polític: havia de convèncer Sheldon Adelson que el seu projecte de ressort podria encaixar perfectament amb Catalunya. Però, sembla a ser que l’alçada dels edificis que proposa el magnat nord-americà topa amb la normativa catalana i la Comunitat de Madrid, encara que ningú ho ha dit oficialment, comença a tenir tots els números per emportar-se els diners nord-americans.
 
Generalment, ens hem queixat que les inversions més importants es queden a la capital del Regne. Però, ara mateix, si Adelson decideix donar els calés a Esperanza Aguirre no em faré mala sang. Ans al contrari, perquè el projecte d’Adelson no encaixa, ni volent-ho, amb el model de creixement econòmic que ha de tenir un país com Catalunya: llocs de treball de qualitat, inversió en investigació i creació de riquesa a través de la gestió del coneixement. Tot el contrari del què proposa l’empresari americà. Adelson proposa transportar el model de Las Vegas (aquest que Recoder no veu a enlloc més que no sigui als Estats Units) a una Barcelona que intenta posicionar-se al món com una ciutat moderna, cosmopolita i que té una oferta turística que va més enllà del sol i platja o les ruletes. Per molts llocs de treball que el magnat pugui oferir a la Generalitat, la qualitat d’aquests serà qüestionable: feines mal pagades, amb un alt índex de temporalitat i que no evitaran la fuga de cervells que pateix el país des que vam entrar a la crisi. Els nostres universitaris no trobaran feina a l’Eurovegas, ni molt menys.
 
Per això, no em fa res que Adelson prefereixi el cocido madrileño al pa amb tomàquet. Ja va dir als periodistes que l’esperaven després de les respectives reunions amb els consellers català i madrileny que “aniria a on millor es mengés”. Doncs, senyor Adelson, el cocido és collonut i els entrepans de calamars de la plaça d’Atocha encara més. Les presses, exalcalde Recoder, moltes vegades no són bones conselleres i buscar la recuperació econòmica immediata a base de ciment, casinos i ruletes no faria cap servei al país. Com si no n’haguéssim après. N’estic convençut que una recuperació econòmica planificada a llarg termini, analitzant millor on s’han de primer les inversions i, també, repartint-les pel territori equitativament (no cal que tot s’ho emporti Barcelona o l’àrea metropolitana) pot ser molt més beneficiós pel país. No crec pas que Osona, la Cerdanya o l’Alt Empordà aconseguissin abaixar el seu índex d’atur per molt que Las Vegas tingués una franquícia a l’àrea metropolitana, ni amb llocs de treball directes o indirectes. Un creixement sostingut implica analitzar bé les demandes de cada territori, pensar globalment i actuar localment respectant les necessitats de cada comarca que, per cert, són totalment diferents. Tot i que jo em quedo amb el pa amb tomàquet, a Adelson n’estic segur que el cocido se li posa fantàsticament bé. Que aprofiti.