El component indígena, en la transformació d'Amèrica Llatina, és avui dia difícilment discutible. És d'opinió general que el seu detonant fou la revolta indigenista de l'Ejército Zapatista de Liberación Nacional (EZLN) l'u de gener de 2.014 a Mèxic. En realitat aquell fou un més dels esdeveniments paral·lels de l'esclat indígena. Abans hi havia hagut les contra manifestacions davant del cinquè centenari del “descobriment” d'América, l'any 1992 i, més abans encara l'alçament que va canviar l'Equador.
La Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador (CONAIE, 1986) en va ser la punta de llança. La CONAIE aplega els índis en 14 nacions bàsicament la quítxua (95 %) però també, fonamentals, les combatives de l'Amazònia conegudes com a jívares. Es tracta delsAchuar, Huaorani i Shuar. Tots plegats van protagonitzar l'any 1.990 un alçament popular. Va començar amb l'ocupació d'una església seguida d'una vaga de fam i de desenes de milers de persones bloquejant les carreteres del país. La reclamació principal era una reforma agrària. El govern va negociar amb la CONAIE i es va arribar a acords que, en no complir-se, van derivar en un nou alçament quatre anys més tard que va transformar intensament l'Equador rural. A partir d'aquell moment la CONAIE va convertir-se en un actor de primera línia fins al punt que, en un nou alçament contra la dolarització de l'economia, va fer caure el govern l'any 2.000.
Per explicar tot plegat, dijous, 18 de juny de 2015, a les 19.30Sala d’actes de RAI (C. Carders, 12, principal) de Barcelona es realitzarà una xerrada-debat. És organitzada per diverses entitats de la societat civil catalana, en motiu de la visita a Barcelona de dos dirigents de la Confederació. Així, hi parlaran el President de la CONAIE, Jorge Herrera, i la Responsable de l’Àrea de la Dona, Katy Betancourt. L'acte coincideix amb el 25è aniversari de l’aixecament indígena a Equador , sobre la Defensa de la vida i l’autogovern.
