El pas per la vida, si es te la suficient curiositat pel que s’hi cou, comporta anar-te fent preguntes, obrir interrogants, sobre determinades coses i situacions que poden marcar un procedir d’una manera o d’una altra en vers el desenllaç de qüestions que en alguns casos poden ser, fins i tot, rellevants.
Aquests interrogants, sovint, queden en aquest estadi fins que el temps els hi treu actualitat, els esvaeix o els engoleix un de mides més grans, però, alguna vegada resulta que s’aclareix la incògnita i, més o menys veladament, queda a la llum el què, el com, el perquè d’allò que tant et preguntes com pot ser que passi sense que ningú, amb influència suficient, ho vegi igual i ho tregui a debat.
En repetides ocasions m’he referit d’alguna manera al Sindicato Manos Limpias, qui son, qui hi ha darrera perquè puguin arribar a tenir la projecció, no només mediàtica, i poder exercir la pressió que quan incideixen en un determinat cas es demostra que poden tenir.
Doncs be, ara, de cop i volta, i com a conseqüència d’una denúncia presentada davant la Fiscalia Superior de Catalunya, remesa a la Fiscalia Provincial de Madrid, en que s’instava a investigar sobre les fonts del seu finançament, la seva estructura juridico-legal, i la seva condició no de lucre, sembla ser que s’hi ha trobat una escletxa per on detectar el sistema, la finalitat, l’objectiu dels seus moviments i les formes emprades.
Dic de cop i volta perquè, pot ser casualitat, però resulta paradògic que desprès de que les diligències de la denúncia el mes de març havien estat arxivades, a l’abril es procedeixi a l’escorcoll de la seva seu i a la detenció de la seva cúpula, per extorsió a persones, bancs, empreses i entitats. Sembla ser que muntaven querelles per desprès negociar amb els «querellats». Pot ser perquè estava estretament relacionat en algun sumari altament explosiu que es fan mans i mànigues per salvar o des-vincular un personatge prou transcendent, el cert és que s’han descobert les seves camàndules.
Si ho tinc tot desgavellat es perquè tracto de sortir del que jo penso, i instal·lar-me en el punt més racional per enxamplar la perspectiva. És llavors quan se m’obren més i més interrogants sobre coses que no m’explico com succeeixen, com no es detecten, com no s’hi actua, com es permeten… en definitiva, com poden ser i, quan un es tanca per ja haver-li trobat l’explicació només és per deixar pas a d’altres.
