Sempre havia pensat que els acadèmics de la llengua espanyola eren persones que, a més de dedicar-se a la seva feina habitual, vetlaven perquè la llengua, en la seva contínua evolució fes els canvis necessaris, sense que res pertorbàs la seva unitat, ja que són molts els estats on és llengua oficial. Sempre havia cregut que es mantenien fidels al lema de la RAE: “limpia, fija y da esplendor”, és a dir, mantenien en bon estat la llengua, la depuraven de vulgarismes, fixaven les paraules necessàries i mantenien la llengua espanyola, com una llengua capaç d’ajudar a comunicar als seus parlants tots els pensaments. Que denunciaven i es preocupaven de corregir les incorreccions que divulgaven els mitjans de comunicació. I també que tenien la intenció d’ampliar la grandiositat de la llengua espanyola (n’hi ha que es posen tensos en sentir aquesta paraula, ja que pensen que només existeix la llengua castellana; es veu que no han consultat mai el diccionari de la RAE, que és de la llengua espanyola i que existeixen altres 21 acadèmies d’aquesta llengua espanyola, per mantenir-ne la unitat).
Però es veu que aquesta feina no els omple el temps habitual de treball i també es dediquen a actuar com a polítics de segona, d’aquests que tot el dia s’omplen la boca de mentides i diuen barbaritats una rere l’altra. Félix de Azúa, amb motiu de la seva entrada a l’Acadèmia on havia d’ocupar la cadira H, en declaracions prèvies es dedica a dir que a Catalunya, l’educació es troba en mans de talibans. Farem l’exercici que ell hauria d’haver fet. Se suposa que ho diu per la segona accepció del diccionari de la RAE: Fanàtic intransigent. És a dir, els mestres i professors de Catalunya són uns fanàtics intransigents. Això ho diu pels educadors que fan ensenyament en català, ja que és d’això que es queixa. Els mestres i professors catalans són tan talibans com els d’Extremadura que ensenyen en espanyol, o com els lleonesos, o com els castellans. Tant els uns com els altres, és a dir, tant els espanyols com els catalans es dediquen a procurar que els seus alumnes realitzin un aprenentatge adient, perquè tenguin una formació suficient per a poder-se convertir en ciutadans lliures. Ho sé per experiència. He ensenyat en castellà durant uns 15 anys, i en català durant més de 25, i sempre he estat el mateix, només canviava la llengua que usava. Era un talibà quan usava el català? Sembla mentida que un acadèmic de la llengua pugui caure tan baix. Igualment quan diu que se’n va anar de Catalunya perquè la seva filla no hagués d’esser escolaritzada en català, quan s’ha dit i no s’ha desmentit, que va ser obligat a anar a Madrid per la seva família, per motius de faldes.
No sé si hem de treure més exemples de manca de talla intel·lectual de bastants acadèmics de la llengua. Per exemple, Mario Vargas Llosa, que diu que el nacionalisme català és una ficció maligna, o que la independència suposaria que Catalunya fos governada per mediocres fanàtics. Un altre acadèmic que utilitza la mateixa paraula, però se’n guarda com de caure de parlar del nacionalisme espanyol i de la seva malignitat, ni tampoc es refereix als governants espanyols com a fanàtics. Qualsevol persona mitjanament formada pot fer un exercici d’observació i de lectura atenta del comportament dels polítics espanyols que governen i dels polítics catalans que governarien en cas de decidir ser independents. Ara que avaluïn quins semblen més fanàtics. I si el color del vidre de les ulleres no deixa veure-hi amb claredat, es poden seleccionar persones neutrals, francesos, italians, anglesos, etc., que facin la corresponent avaluació.
Fins a més d’un 40% dels acadèmics es dediquen a desbarrar sobre la independència catalana; només citaré Luis María Anson, qui després de la investidura de Puigdemont, va dir que havia començat el cop d’Estat a Catalunya. Quan un cop d’estat l’ha posat en marxa el poble? Des de quan, un president elegit en unes eleccions lliures efectua un cop d’estat, si posa en marxa el que va prometre en el seu programa electoral? Es veu que no ha mirat la definició de cop d’estat que els acadèmics de la llengua han determinat. És una llàstima que persones que s’haurien de caracteritzar per la seva saviesa es dediquin a desbarrar contra tot un poble.
