Els espanyols ja fa un temps que estan començant a perdre la calma, tants anys avisant que Espanya es trenca que, vés per on, ara això està començant a passar i a gran velocitat. I només es podran culpar ells mateixos del que pugui passar en els propers (pocs) anys.
La seva poca lucidesa i intel·ligència política fa que molts catalans que, fa uns pocs anys, s’haguessin acontentat amb quatre simbolets nacionals i alguna competència addicional, d’aquelles per fer-se veure, ara ho vulguin TOT. Els espanyols estan tan obsedits amb la dèria nacionalista espanyola que, com aquell que no vol, acabaran aconseguint que, efectivament, Espanya es trenqui, per a l’enorme satisfacció dels qui ens hem declarat de sempre obertament independentistes.
Aquests espanyols, no canvien mai de discurs, fent veure, tot repetint falsedats, que la gent té altres preocupacions que no pas l’Estatut o el Dret a Decidir de la nostra nació. I deixen anar expressions buides de contingut com ara “la Catalunya real”, “això no interessa a la gent”, “debats identitaris estèrils”, o les “imposicions nacionalistes”, tot negant-se a veure la realitat, i molt real, que tenen davant els seus ulls. Són els darrers intents d’aturar el que no es pot aturar: cada cop som més els qui volem la independència del nostre país. Ens diguem Fernandez, Bosch, Hamed o Chang. Parlem català, amazic, espanyol o xinès. Tots volem el mateix, i és propi de la condició humana, prosperar i viure a un país amb futur on els nostres fills puguin ser feliços.
I no uneix més els catalans de tota condició que els atacs, insults, prohibicions i humiliacions a que ens tenen acostumats els nostres veïns espanyols. I la manera histèrica de reaccionar que han mostrat amb la prohibició de les curses de braus a Catalunya, només demostra que anem per bon camí. Ara només falta confiar en la manca de seny secular dels espanyols per a que intentin anul·lar a Madrid el que avui s’ha votat al nostre Parlament, i així facilitar que encara hi hagi més catalans que vegin clarament que l’única sortida és dir “adéu, Espanya”, o que el PP surti guanyador a les properes eleccions espanyoles per accelerar aquest procés imparable…
Ha arribat l’hora de dir ben alt i ben fort que no volem desaparèixer com a poble, que volem ser nosaltres mateixos, lliurement i democràticament, i ningú, i menys encara Espanya, té cap dret a dir-nos el que som o com ens hem de sentir. Ha arribat l’hora de fer pinya i treballar democràticament per l’alliberament nacional de Catalunya. Que no haguem de sentir “prohibido prohibir” “manca de llibertats a Catalunya”, de boques que, cínicament, ens prohibeixen de fa gairebé 300 anys ser el que volem ser a casa nostra i allà on poden. Estem vivint uns temps històrics, i cal que tothom s’impliqui en la defensa democràtica de Catalunya en la mesura de les seves possibilitats. A la tardor, votem en conseqüència, ens hi va la pell com a poble!
