- Publicitat -
Si veritablement Catalunya camina cap a la independència, de cap manera s’ha de doblegar a la imposada i nefasta llei del bilingüisme.
Qualsevol Govern de Catalunya amb unes mínimes ànsies d’aconseguir la independència, hauria d’intentar posar la més gran quantitat de traves possibles a l’Estat espanyol per tal d’aconseguir evitar que la seva llengua, el castellà, penetri més oficialment quasi per força dins el territori català.
El castellà a Catalunya, hauria de tenir el mateix tractament que té qualsevol altre llengua de qualsevol altre país d’arreu del món.
Qui senti el desig d’aprendre l’idioma castellà, que es busqui una acadèmia d’idiomes, tal qual faria si aquesta persona volgués aprendre, per exemple, búlgar, rus o croata.
No em cansaré de repetir, que Catalunya és una nació. Malauradament una nació sense Estat, de moment i esperem que per a pocs dies, degut a la Guerra de Secessió en que un Borbón taul ens va donar pel cul (perdoneu l’expressió però va ser així, oi?). I com que tota nació té una llengua i una cultura, Catalunya també.
Per tant, a Catalunya s’ha de fer valdre el dret i la obligació que tenim totes les catalanes i tots els catalans de parlar, en principi i com a única llengua oficial,en català. Si algú té la dèria d’aprendre altres idiomes, entre ells el que es parla majorment a l’Estat espanyol, és ben lliure de fer-ho anant a l’escola d’idiomes que més li convingui o que més bon preu li facin.
S’ha de prendre el model i manera de fer del Principat d’Andorra. El petit País dels Pirineus, a més de ser un País també és una Nació amb Estat reconegut a les Nacions Unides i, com a tal, té una llengua, el català, d’obligat ús en el Principat. I tots sabem que al Principat d’Andorra, dues de les llengües que més s’hi parlen a més del català que és l’oficial, són el francès i el castellà. Llengües aquestes dues últimes anomenades, que es de suposar que els andorrans i andorranes de soca rel han hagut d’aprendre en escoles d’idiomes, car al Principat d’Andorra sempre s’ha parlat en català.
Explico una petita anècdota que va explicar-me la meva mare quan jo era molt jove. Deia la mare, que en quan podien fer una escapada a Andorra amb el meu pare, i amb moto!, no s’ho rumiaven dues vegades. I em deia que anaven a Andorra, perquè allà podien parlar lliurament en català sense que ningú els cridés l’atenció. I a més, a Andorra, es reunien amb un matrimoni exiliat de la Guerra Civil que vivien a prop de París, que també quan podien, feien el viatge a Andorra per poder parlar en català amb altre gent. Aquest matrimoni d’exiliats tenien prohibit tornar a Catalunya. Han mort a França sense poder tornar, però no en sé els motius.
Així doncs, menys lleis de bilingüisme, i més traves per impedir que penetri més encara la llengua castellana a casa nostra.
Catalanes i catalans, a casa nostra sempre em de parlar en català. Qui no ens entengui, no és problema nostre. Perquè si nosaltres anem a qualsevol dels països dels quals en són procedents els qui aquí venen a fer el que més els hi convingui, oi que haurem de parlar en la llengua que allà s’hi parli? Doncs ja està tot dit i penso que ben explicat.
Qualsevol Govern de Catalunya amb unes mínimes ànsies d’aconseguir la independència, hauria d’intentar posar la més gran quantitat de traves possibles a l’Estat espanyol per tal d’aconseguir evitar que la seva llengua, el castellà, penetri més oficialment quasi per força dins el territori català.
El castellà a Catalunya, hauria de tenir el mateix tractament que té qualsevol altre llengua de qualsevol altre país d’arreu del món.
Qui senti el desig d’aprendre l’idioma castellà, que es busqui una acadèmia d’idiomes, tal qual faria si aquesta persona volgués aprendre, per exemple, búlgar, rus o croata.
No em cansaré de repetir, que Catalunya és una nació. Malauradament una nació sense Estat, de moment i esperem que per a pocs dies, degut a la Guerra de Secessió en que un Borbón taul ens va donar pel cul (perdoneu l’expressió però va ser així, oi?). I com que tota nació té una llengua i una cultura, Catalunya també.
Per tant, a Catalunya s’ha de fer valdre el dret i la obligació que tenim totes les catalanes i tots els catalans de parlar, en principi i com a única llengua oficial,en català. Si algú té la dèria d’aprendre altres idiomes, entre ells el que es parla majorment a l’Estat espanyol, és ben lliure de fer-ho anant a l’escola d’idiomes que més li convingui o que més bon preu li facin.
S’ha de prendre el model i manera de fer del Principat d’Andorra. El petit País dels Pirineus, a més de ser un País també és una Nació amb Estat reconegut a les Nacions Unides i, com a tal, té una llengua, el català, d’obligat ús en el Principat. I tots sabem que al Principat d’Andorra, dues de les llengües que més s’hi parlen a més del català que és l’oficial, són el francès i el castellà. Llengües aquestes dues últimes anomenades, que es de suposar que els andorrans i andorranes de soca rel han hagut d’aprendre en escoles d’idiomes, car al Principat d’Andorra sempre s’ha parlat en català.
Explico una petita anècdota que va explicar-me la meva mare quan jo era molt jove. Deia la mare, que en quan podien fer una escapada a Andorra amb el meu pare, i amb moto!, no s’ho rumiaven dues vegades. I em deia que anaven a Andorra, perquè allà podien parlar lliurament en català sense que ningú els cridés l’atenció. I a més, a Andorra, es reunien amb un matrimoni exiliat de la Guerra Civil que vivien a prop de París, que també quan podien, feien el viatge a Andorra per poder parlar en català amb altre gent. Aquest matrimoni d’exiliats tenien prohibit tornar a Catalunya. Han mort a França sense poder tornar, però no en sé els motius.
Així doncs, menys lleis de bilingüisme, i més traves per impedir que penetri més encara la llengua castellana a casa nostra.
Catalanes i catalans, a casa nostra sempre em de parlar en català. Qui no ens entengui, no és problema nostre. Perquè si nosaltres anem a qualsevol dels països dels quals en són procedents els qui aquí venen a fer el que més els hi convingui, oi que haurem de parlar en la llengua que allà s’hi parli? Doncs ja està tot dit i penso que ben explicat.
Publicitat
