Coneixem de sobres el cinisme que apliquen molts sectors unionistes pel què fa al procés sobiranista català. No obstant això, no deixa de resultar irritant quan interlocutors com Pere Navarro exigeixin a Artur Mas que dialogui amb Mariano Rajoy, a Mas! Sent conscients de l’esquizofrènia col·lectiva i autodestructiva en què està immers el PSC, aquesta petició del seu cap de llista al president de la Generalitat és una mostra més de l’argumentari demagògic i contradictori de l’unionisme. Aquest argumentari que vocifera que Mas és tan poc dialogant com Rajoy, perquè dialogar implica cedir i Mas no està disposat a cedir en res sinó que només pretén imposar.
A veure, recapitulem, crec que és prou evident a aquestes altures que el dret a decidir i la independència no són capricis de Mas i Junqueras. Després de les multitudinàries manifestacions de 2011 (retallada estatut), 2012 (primera diada amb plena reivindicació independentista que va resultar en en el canvi de rumb del govern de Mas i la convocatòria d’eleccions) i 2013 (enorme demostració d’organització i suport de l’independentisme amb la “via catalana”), el poble ha deixat més que clara la seva genuïna voluntat, per damunt de programes electorals o partits polítics, d’esdevenir un país independent. Voluntat que emana d’una majoria absoluta de ciutadans, ciutadanes, entitats i organitzacions de tot tipus de Catalunya. Mas, en convocar eleccions i apostar pel sobiranisme, no va fer sinó escoltar i fer seu (amb bon criteri, doncs ha de ser el poble qui regeixi el seu destí) el clam del poble.
Arribats aquí, la pregunta pels unionistes abans mencionats és: en base a què hauria de cedir o dialogar el president de la Generalitat? Si ell només és un portador, un missatger de la voluntat d’una majoria de catalans i catalanes d’emancipar-se d’Espanya pel profund descontentament amb el tracte d’aquesta envers Catalunya. Mas no pot cedir en les seves reivindicacions perquè no són seves sinó de tota la gent que porta anys sortint al carrer reclamant-les. Per tant, tot el que pot fer és el que fa, trucar a la porta de Mariano Rajoy i explicar-li la problemàtica i la voluntat de la majoria del poble català. És aquest, el president d’Espanya, qui té la obligació d’almenys escoltar i buscar solucions pel malestar d’una quantitat tant gran de gent d’una de les comunitats autònomes del país que governa. No pot ser mai excusa una llei, encara que sigui la constitució, per ni tan sols parar atenció a una reivindicació d’aquest calibre. De la mateixa manera que fa 30 anys una majoria d’espanyols van optar per la democràcia i es va crear la constitució, avui una majoria de catalans opten per la independència i no són escoltats. I de la mateixa manera que llavors el govern franquista s’emparava en les lleis franquistes per impedir-ho, avui el govern de Rajoy s’escuda en la constitució per frenar el sobiranisme. La democràcia no és democràcia si la voluntat del poble no va abans que les lleis.
Marcel Tarazona Carulla
@marceltarazona
