A tots els indignats

                                                     
Benvolguts indignats: la vostre indignació que jo comparteixo, i que de manera aclaparadora heu transmès a tot el mon , i que en el futur serà fortament reivindicat per l’important contingut de raons de pes i de sentit comú, com son la base del benestar i de la convivència amb dignitat, malauradament serà molt difícil que mai es porti a terme ; lamento molt ser pessimista , però es que de vida no espero que me’n quedi gaire , quan ja soc traspassat els 75 amb una certa experiència, que em porta a exterioritzar el que penso , per si pot servir de guia per algú.
Sense cap mena de dubta , la clau d’aquest desori humanitari la te el capitalisme , que des de sempre a fet ballar als ciutadans i governants  al ritme de la seva musica ; de la historia dels bancs no en puc donar cap opinió , perquè en soc totalment analfabet, i tampoc hi he tingut massa tracte , i el poc que hi he tingut , sempre a sigut negatiu ; però ara ve la mare dels ous ; el capitalisme es qui a fet créixer aquesta xarxa amb la col·laboració dels governants , i aquí es on rau el perquè les raons dels indignats , mai es podran exercir o desenvolupar en la seva totalitat..
 Els estalvis del pobres, de la gent humil i treballadora , no han sigut mai lo mes important per la banca , perquè han tingut mes interès en vendre el diner dels rics a l’empresariat , i als ciutadans amb aspiracions per millorar el seu estatus , per d’aquesta manera poder rendibilitzar el diner dels rics i dels politics.
Ara, ja no es pot guardar el diner sota el rajol o a l’olla de paret de la casa pairal;els que el tenen  l’inverteixen en borsa  i en accions dels bancs que marquen el futur  per la seva solvència , i es per aquest motiu que mai s’aconseguirà canviar el sistema financer en benefici dels pobres , tal i com es desenvolupa  la selectivitat d’entitats financeres en aquests moments, comandat per Don Diner.
No vull dir que es tingui de claudicar , ans al contrari ; però si que s’han de cercar noves vies de producció i creació de llocs de treball , aprofitant els recursos que la natura ens facilita , com son el sol, l’aigua i els recursos  forestals,  i consolidar un teixit industrial i comercial , que garanteixi poder mantenir els serveis basics del benestar amb implicació del capitalisme, lo qual evidenciaria que en aquest segle XXI, el gènere humà hauria entrat en raonament.
  Màrius Viella        La Bisbal d’Empordà 19-X-2011     T/. 972640762